Per Maria Josep Escrivà

Ens hi va convocar l’Anna Brines, una simatera (de Simat, la Safor-Valldigna) traslladada a la comarca catalana d’Osona per motius de feina. Però l’Anna no està sola. L’hi acompanyen una bona colla de valencians i valencianes, nodrida, i sobretot molt activa, entestats a fer circular en el sentit sud-nord —i viceversa, que tot depèn des d’on mirem— la riquesa cultural, literària, que compartim, des de la Safor com a punt neuràlgic que l’Anna, i Vanessa Català, i l’Empar Cogollos, i Ferran Pastor, i el Sergi… coneixen bé i voldrien que allà dalt es coneguera igualment.

 

Anna_Brines

Anna Brines, amb la seua samarreta estellesiana, mentre ens explicava el projecte anomenat Llibres viatgers, impulsat des de la biblioteca de Torelló.

 

Afortunadament per als seus propòsits, s’hi varen topar amb la Carme Trabal Benítez, directora de Biblioteques de Torelló i dona tan discreta —més pel que intuïsc que pel que en sé— com eficient i rigorosa en la seua feina. Sota l’empara de Carme, les torellonenques d’adopció varen posar en marxa un projecte anomenat Llibres viatgers, gràcies al qual es varen posar en contacte amb Saforíssims Societat Literària.

 

carme_jordi_victor

Carme Trabal explicant el programa de la Festa Estellés. Està flanquejada pel poeta de Torelló Jordi Dorca (esquerra de la foto) i per l’escriptor i periodista Víctor Mansanet, de Simat de la Valldigna (a la dreta).

 

I després d’algunes trobades i d’ampliar coneixences personals, aquesta tardor se’ns va comunicar la intenció de celebrar, a Torelló, la I Festa Estellés, i se’ns va posar en safata l’oportunitat de conèixer in situ el poble i la seua biblioteca activa tan interessada en les publicacions de les escriptores i els escriptors saforencs… i valencians. «Molta força als Països Valencians!» ens han desitjat des de més al nord els nostres companys de lletres. I molt ben vinguda ha sigut aquesta injecció de moral, «dit siga castament i amb perdó de la taula», així com ho fa al seu «Cant de Vicent» el gran poeta de Burjassot que ens va congregar dissabte 25 d’octubre en aquell municipi de la Plana de Vic.

 

10609732_1567312573492660_6351295137855057686_n

Cartell dissenyat pel company Jordi Puig, des d’on Estellés convidava a la seua Festa, amb un repertori bonic de catalans d’Osona i catalans del País Valencià en poètica convivència.

 

L’acte es va iniciar amb les intervencions, des del públic, de tres participants oliveres (d’Oliva, la Safor): Irene, Maria i Pilar. Immediatament després, el també oliver Ferran Pastor ens va oferir una performance que no necessita ser explicada amb paraules, si donem crèdit a l’expressivitat de la foto. Mentrestant, també des del públic, Empar Cogollos anava remarcant les accions del company a base de versos: «Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires […].»

 

Ferran ? en una interpretació ben realista del conegudíssim poema en què Estellés va recrear el gaudi de cruspir-se un pimentó torrat. A la foto, el moment en què, des del públic, Empar Cogollos deia, exactament, allò de «...i me'l fot!

Ferran Pastor Alemany, en una interpretació ben realista del conegudíssim poema en què Estellés va recrear el gaudi de cruspir-se un pimentó torrat. A la foto, el moment en què, entre enmig de l’auditori, Empar Cogollos s’aixecava i recitava, exactament, allò de «cloc els ulls i me’l fot!».

 

Empar Cogollos hi posà la veu al famós poema d'Horacianes.

I Empar Cogollos, que hi posà la veu al famós poema de les Horacianes.

 

A continuació anaren recitant  diversos poemes de Vicent Andrés Estellés: Víctor Mansanet, Carme Codina, Sílvia Caballeria, Pol Blancafort. I en un segon bloc de participacions, un grup nodrit de rapsodes de la comarca ens acostaren així mateix textos d’autores i autors de referència ben propera, com ara —i que se’m disculpe la tria parcial— del torellonenc Segimon Serrallonga (1930-2002); de la veterana i admirada poeta, també de Torelló, Maria Font; de la més jove de Vic Anna Miralpeix; de l’apreciada Josefa Contijoch (Manlleu, 1940);

 

silvia_pol

És de justícia destacar l’alta qualitat de la recitació per part de totes les persones que participaren a la Festa Estellés. Així dóna molt de gust sentir poesia. A la foto, en representació de tota la colla, Sílvia Caballeria i Pol Blancafort, a la flauta travessera.

 

o de Jordi Dorca, un altre poeta de Torelló (quin poble fructífer en poetes; podria agermanar-se amb Oliva!) que va recitar una tanka amb la qual, a banda de tocar fibra a la gent saforenca, va donar pas a la presentació, per part de Josep Lluís Roig i de Maria Josep Escrivà, de L’inventari clement de Gandia.

TANKA PER A GANDIA


Bleixa Gandia

entre llençols de pluja
i portals nobles.
Tornen, sense por, dies
de cavallers i espectres.

Jordi Dorca

 

L’inventari clement de Gandia, aquell llibre emparentat amb l’altre inventari clement que es va publicar l’any 1971, com a guanyador —o això crèiem— del premi Ausiàs March de l’any 1966. Però… Però no: el que Vicent Andrés Estellés hi presentà en realitat, i amb el qual guanyà aquella convocatòria és aquest que ha publicat recentment Edicions 96 —que duu la distinció afegida «de Gandia», per no confondre els lectors— i sobre el qual, si voleu, podreu conèixer més detalls, i exposats de manera més ordenada que tot això, des d’aquest enllaç on s’expliquen «Les peripècies de l’inventari perdut, i retrobat, d’Estellés».

 

L'inventari clement de Gandia, el vertader guanyador del premi Ausiàs March de Gandia de l'any 1966. Edicions 96, 2012. Disseny de Pau Àlvarez.

L’inventari clement de Gandia, el vertader guanyador del premi Ausiàs March de l’any 1966. Edicions 96, 2012. Disseny de Pau Àlvarez.

Christelle Enguix és del mateix poble que Ausiàs March —Beniarjó—, però fa uns anys que s’ha traslladat a viure al Maresme. Ens consta que la saforíssima va captivar l’auditori amb la seua manera de recitar dos poemes del Llibre d’exilis. Però és que Estellés ens ho posa ben fàcil!: «…És el desig de l’arbre, / i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. / De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. / I una pàgtria lliure, i lluminosa, i alta.»

 

Christelle

Christelle Enguix

 

I, quasi per acabar, Biel Barnils, que només coneixíem en la vida virtual del seu blog Tinta xinesa, ens va demostrar —per si no ho teníem clar encara— quin rendiment es pot traure, des de l’oralitat, a la poesia d’un dels poetes més grans, en llengua catalana, del segle XX. Quina llàstima, no poder escoltar el tastet de l’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés, que hi va fer en Biel!

 

Biel_Barnils

Biel Barnils i Carrera (Barcelona, 1976)

 

La cantant osonenca Clara Marsó, i un documental en versió reduïda que ens va preparar el periodista i escriptor de Simat, Víctor Mansanet, emès per Canal 9 (quan Canal 9, la televisió pública valenciana, encara existia!) l’any 2012 (Estellés, poeta de meravelles) clogueren la part literària d’aquesta I Festa Estellés de Torelló.

 

Clara_Marso

Clara Marsó hi va posar el punt emocionat de la lírica cantada.

Victor_Mansanet

Víctor Mansanet i Boïgues (Simat de la Valldigna, 1956)

 

Però, fidels a l’esperit de la Festa Estellés, promoguda per l’escriptor Josep Lozano (així va començar, l’any 2010), el colofó gastronòmic fou el que va sentenciar de manera feliç aquesta trobada. Nosaltres, els valencians (i valencianes) hem arribat a somniar, des d’aleshores, si no aconseguirà Estellés i els seus versos aquella cohesió territorial i cultural que altres mampreses més solemnes no han aconseguit…, encara. Ai, el cap, sempre amb les seues càbales…: «Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi. / L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.»

 

Cloenda gastronòmica de la Festa Estellés de Torelló. Confiem que després de la primera en vinguen moltes més.

Cloenda gastronòmica de la I Festa Estellés de Torelló. Confiem que després de la primera en vinguen moltes més.