Desactiva els comentaris

El nou segle d’or de les lletres de la Safor

La poeta olivera Àngels Gregori recull el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, lliurat per l’alcalde Trias, al maig de 2013. Foto: PEPE FERRERS.

La comarca viu un renaixement d’escriptors autòctons i guardonats com mai pràcticament des del famós Segle d’Or, amb el triumvirat dels clàssics Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella. El mite literari està més viu que mai.

Josep Camacho (Levante-EMV-la Safor) (cast.).

Saben que recullen el testimoni d’una rica tradició literària, la del Segle d’Or, i d’autors clàssics com Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella, que van néixer en les mateixes terres. Cinc segles després, la Safor viu un moment d’esplendor pel que fa a autors autòctons que escriuen en valencià. El terreny ja estava abonat i després del ressorgir dels anys 60 i 70 del segle passat, la relativa normalització lingüística va començar a donar els seus fruits, tot i que se sol assenyalar com a punt d’inflexió l’any 1959, quan s’instaura el Premi Ausiàs March a Gandia, enmig de la llarga nit del franquisme.

«Ha estat clau la connexió de molts dels nostres autors amb Barcelona i el fet que hagen superat el localisme, que hagen tingut una visió més universal» , apunta Maria Josep Escrivà , autora d’una tesi sobre la poesia dels anys 70 centrada en Josep Piera. L’escriptora Isabel Canet afegeix que s’ha treballat a molts nivells, especialment en la docència, «i el fet que el valencià s’haja conservat a la Safor molt millor que en altres comarques ha estat fonamental».

Ignasi Moreno (tercer per l’esquerra) després de guanyar el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva amb «L’últim rei». Foto: TONI DEUSA.

La llista començava a créixer. Tal és així que el 1986 Enric Ferrer Solivares i Joan Pellicer ja van fer una Antologia d’escriptors de la Safor (CEIC Alfons el Vell) amb una selecció de textos.

L’extensa nòmina d’escriptors de la comarca que han estat guardonats els últims anys, i especialment en el passat 2013, avala, encara hui, aquesta teoria del «mite literari» de la Safor. El passat mes de maig, la poeta olivera establerta a Barcelona Àngels Gregori recollia el premi dels Jocs Florals de Barcelona de mans de l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, per Quan érem divendres (Meteora), un poemari amb una gran dosi autobiogràfica. Era un premi més que sumava Gregori, de 28 anys, després de l’Amadeu Oller (Bambolines, 2003), l’Ausiàs March (Llibre de les brandàlies, 2007) i de l ‘Alfons el Magnànim de 2010 per New York, Nabokov & Bicicletes. L’obra de Gregori ja ha estat traduïda a diversos idiomes i està inclosa en diverses antologies. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, no s’oblida de la seva Oliva natal i cada primavera organitza el «Poefesta», que al març va arribar a la novena edició. És aquesta, precisament, una altra de les grans fites de la Safor: la pervivència d’un festival de poesia que any rere any ompli de públic el Teatre Olímpia, i que va creixent no només en actes – el «Tast», o el «Raval spoken Word» a la plaça de Sant Roc, amb la complicitat d’associacions veïnals i de comerciants- , sinó en les figures convidades.

En aquesta última edició, per exemple, els olivers van tenir l’oportunitat d’escoltar Francisco Brines, Luis García Montero o Marta Pessarrodona, i amb la sorpresa del cantautor Joaquín Sabina, amic de Gregori.

Josep Piera i Ferran Garcia-Oliver (dreta), juntament amb Víctor Rodríguez i Lluís Olivan, guanyadors del Premi València de la Diputació, al novembre. Foto: ABULAILA.

Aquest mateix mes de maig, el gandià Santiago Díaz Cano va rebre una menció especial del jurat dins del concurs literari Narcís Lunes i Bolox, convocat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Díaz va obtenir aquest guardó pel relat breu Card entre llirs. La nota curiosa va ser que hi va lliurar Oriol Junqueras, alcalde la localitat i president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Dos grans de la cultura pròpia, l’escriptor Josep Piera i l’historiador medievalista Ferran Garcia-Oliver, aconseguien estar entre els guanyadors dels últims Premis València, que concedeix la Diputació. Piera va rebre el de poesia en valencià per El temps trobat, amb influències de Proust, i el seu paisà de Beniopa el de narrativa per La melodia del desig, ambientada en la València del segle XV, però sense arribar a ser una novel·la històrica a l’ús.

Carles Miret, llegint, guanyador del premi de Beniarjó 2012 . Foto: J. C.

I a principis de desembre, Àngels Moreno donava una nova alegria en resultar la guanyadora del Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià, que concedeix l’Ajuntament de València, en el context dels XXI Premis Literaris, per la seva novel·la Un ram de roses grogues. El lleonés Adolfo Alonso va aconseguir la distinció en la modalitat de poesia amb Hacia el país del aire. L’acte de lliurament tindrà lloc una vegada estiguen publicades les respectives obres guanyadores.

L’any 2012 també hi va haver bona collita, amb l’Agustí Bartra de Terrassa per a l’oliver Josep Lluís Roig, o el Senyoriu d’Ausiàs March per a l’historiador gandià Carles Miret.

El president Fabra a l’homenatge de la Biblioteca Valenciana a Francisco Brines, el 23 d’abril passat. Foto: LEVANTE-EMV.

Els paisatges de la comarca han estat presents en molts d’aquests autors. Alguns s’han convertit en símbols literaris, com la Drova o el Cingle Verd descrits per Piera, La vall de les sis mesquites narrada per Garcia-Oliver o, més recentment, el Grau de Gandia que va inspirar Maria Josep Escrivà per al conte infantil Àngels de nata (Ed. 96) , amb il·lustracions de Maria Alcaraz.

Per tenir, la comarca té fins i tot dramaturgs guardonats. Si Ximo Vidal i Josep Enric Gonga van ser els primers a buscar un llenguatge teatral propi, Ignasi Moreno va transcendir els titulars de la premsa comarcal l’any 2009 en obtenir un accèssit per la seva obra La comèdia Borja , en la desena edició dels Premis SGAE de Teatre Infantil i Juvenil. A més, una altra obra seua, L’últim rei, representada per Lletraferits i Comediants, va guanyar a l’octubre de 2013 el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva.

Junqueras, líder d’ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, lliura un premi a Santiago Díaz Cano, al maig. Foto: LEVANTE-EMV.

D’altra banda, en literatura infantil i juvenil hi ha una prolífica nòmina; dones com Joaquima Barba, Irene Verdú o les valleres Isabel Canet i Lourdes Boïgues. Moltes de les seves obres es llegeixen a col·legis i instituts.

En llengua castellana, cal destacar Francisco Brines, que el passat mes d’abril va rebre l’homenatge de la Biblioteca Valenciana. L’oliver pertany a la «Generació del 50», com Claudio Rodríguez o Jaime Gil de Biedma. Posseeix el Premi de les Lletres Valencianes i la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural, i a més és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i Premi Reina Sofia de Poesia.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

‘Arc. El naixement d’una heroïna’, per Lourdes Boïgues

Publicat: 17 de setembre de 2013 en Ressenyes | Etiquetes: , | Per Editor

Isabel CanetUn nen abandonat enmig d’una nit de pluja, una curandera compassiva que desafia l’oratge, una reina de gran bellesa que ha mort de part, un rei sense pietat, una princesa que es juga la vida, tres feréstecs bosquetans proscrits… Són els personatges amb què s’inicia l’èpica història d’Arc. El naixement d’una heroïna. Un relat que fa experimentar emocions intenses a la vegada que concita a la reflexió sobre la dual naturalesa humana: la lluita entre el bé i el mal que s’allotja al cor de les persones amb dramàtiques conseqüències.

Portada del llibre

Arc. El naixement d’una heroïna és un llibre que ensenya una lliçó: la pau i la guerra són les dues cares d’una mateixa moneda que balla sense aturar-se –ara es tomba d’una cara i adés de l’altra–, sempre oposades però inseparables ja que l’una no té sentit sense l’altra.

El cruel, tirànic i bel·licós rei Roc és el pare de la bondadosa, innocent i pura princesa Arcàdia. L’enfrontament entre tots dos pel control del regne serà inevitable. Sobretot perquè el rei no és més que el titella d’un Oracle de bruixots que, des dels laberíntics soterranis del castell, han corromput el cor del monarca i li han robat la voluntat.
El transformació de la princesa en heroïna capaç d’enfrontar-se a l’Oracle i portar la pau a les terres que legítimament li pertoca heretar constitueix el nus d’una novel·la d’acció i aventures sense treva. Els dos mons oposats: la cort i el bosc, l’espai corrupte i el recer de la puresa, donen molt de joc a uns personatges que, posicionats en un dels dos bàndols, adquireixen sentit en la mesura que s’oposen entre ells.
¿Qui guanyarà la lluita? ¿Podrà cap bàndol declarar-se’n vencedor?
 
La fi i el principi es fonen en un cicle, la història està condemnada a repetir-se, la lluita continuarà… ¿o no?

Amb aquest argument tan suggestiu, Lourdes Boïgues desplega les seues millors dots narratives i esdevé captivadora. No deixeu de llegir-la.

Font: blog d’Isabel Canet.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

‘La màquina i els somnis’, darrer llibre de Lourdes Boïgues

Publicat: 7 de desembre de 2011 en Notícies | Etiquetes: | Per Editor

Lourdes Boïgues i Chorro ha publicat el seu darrer llibre,  La màquina i els somnis, editorial Baula-Edelvives. És la història de Leo i Milena, els fills d’un inventor genial, els quals han de rescatar una amiga del món virtual que ells mateixos han creat. Es tracta d’un llibre ple d’aventures, emoció i diversió, on la realitat es barreja amb la virtualitat. Tirans, herois, policies, detectius, monstres esgarrifosos i altres personatges increïbles protagonitzen aquesta novel·la. L’autora està molt satisfeta del resultat de la seua obra i convida a tots els xiquets i xiquetes a llegir-la. “Es tracta d’un llibre on trobareu valors com l’amistat, la responsabilitat, la tolerància, l’amor a la ciència i l’ecologia. Però sobretot crec que he aconseguit que els lectors s’enganxen a la història des del primer full fins al final del llibre”. Com ja es preguntava Philip K. Dick: poden les màquines somiar?

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Lourdes Boïgues, entrevista

Publicat: 28 de octubre de 2011 en Vídeos | Etiquetes: | Per Editor
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Lourdes Boïgues

Publicat: 17 de febrer de 2011 en Escriptors Saforíssims | Etiquetes: | Per Saforíssims

Lloc i any de naixement
Simat de la Valldigna, 1968

Adreça electrònica
caticremec [arrova] gmail [punt] com

Nom complet
Lourdes Boïgues i Chorro

Llibres publicats

  • «Estel estel·lar» (Ed. Bullent, 2005)
  • «La taverna del bandoler» (Ed. Bullent, 2006)
  • «Una iguana al monestir» (Ed. Brosquil 2008)
  • «El secret de Caterina Cremec» (Ed. Bullent 2008)
  • «La mascota que no existia» (Ed. Bromera, 2009)
  • «El desenllaç» (Ed. Periféric, 2010)
  • «Estel i els àngels» (Ed. Bullent, 2011)
  • «La màquina i els somnis» (Editorial Baula Edelvives.,2011)
  • «”La venjança de Caterina» (Editorial Bullent, 2012)

Premis literaris

  • 2006. Premi Narrativa Infantil Carmesina. Mancomunitat de la Safor.
  • 2007. Premi Narrativa Juvenil Enric Valor. Editorial Bullent.
  • 2008. Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil. Editorial Bromera.
  • 2009. Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvnil. Ajuntament de Catarroja i Universitat La Florida.

Altres dades d’interès

Altres referències en aquest web

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar