Poetes a La Vall de Gallinera. I música i sopar de germanor

La Unió Cultural Amics de la Vall de Gallinera ha organitzat, en col·laboració amb Saforíssims SL, una xarrada dedicada a Joan Vinyoli (Josep Piera serà preguntat per Ignasi Mora). I, posteriorment, un recital de poesia i música. Hi intervindran:

Poetes:
Josep Vicent Cabrera
Isabel Garcia Canet
Christelle Enguix
Maria Josep Escrivà
Carles Mulet

Josep Piera

Música:

Amadeu Vidal

Chef:

Adela Cortell

Serà dissabte 23, a Alpatró, al Centre Social Joan Pellicer, a les 19:30 h. Hi ha possibilitat de sopar, adquirint un tiquet al preu de 10 euros. Cal avisar al correu saforissims@saforissims.org.
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     

Els més joves saforíssims a la FiGA en vers

Publicat: 5 de febrer de 2014 en Blog, Saforíssims en acció | Etiquetes: , , , , , | Per Maria Josep Escrivà

Maria Josep EscrivàMiquel Moiga (Gandia, 1992), Enric Pellicer (Bellreguard, 1994) i Abel Balbastre (Ròtova, 1994) ens regalaren un recital-tertúlia a tres bandes, dijous dia 30 de gener. L’acte s’incloïa dins de la programació mensual de Figa en vers (FiGA: Fira de Gandia Autogestionada).

Emociona, i d’alguna manera reconforta, en aquests moments esquerps que vivim, trobar-se al davant tres xicots en edat de menjar-se el món amb aquella actitud de timidesa reverencial davant dels seus versos, i dels motius i les persones que els han inspirat. Personalment, confesse que els tres poetes em van tocar fibra sensible.

D’esquerra a dreta, Abel, Enric i Miquel. Al Bar del Casal, Gandia. Foto: David Pérez-FiGA

Joves, i per tant entusiastes, i actius, i compromesos. Ja sé que una cosa no té per què deduir-se d’una altra, però a mi m’ha agradat constatar, des que els conec, que així és en els tres casos. Llegir-ne més »

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

El nou segle d’or de les lletres de la Safor

La poeta olivera Àngels Gregori recull el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, lliurat per l’alcalde Trias, al maig de 2013. Foto: PEPE FERRERS.

La comarca viu un renaixement d’escriptors autòctons i guardonats com mai pràcticament des del famós Segle d’Or, amb el triumvirat dels clàssics Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella. El mite literari està més viu que mai.

Josep Camacho (Levante-EMV-la Safor) (cast.).

Saben que recullen el testimoni d’una rica tradició literària, la del Segle d’Or, i d’autors clàssics com Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella, que van néixer en les mateixes terres. Cinc segles després, la Safor viu un moment d’esplendor pel que fa a autors autòctons que escriuen en valencià. El terreny ja estava abonat i després del ressorgir dels anys 60 i 70 del segle passat, la relativa normalització lingüística va començar a donar els seus fruits, tot i que se sol assenyalar com a punt d’inflexió l’any 1959, quan s’instaura el Premi Ausiàs March a Gandia, enmig de la llarga nit del franquisme.

«Ha estat clau la connexió de molts dels nostres autors amb Barcelona i el fet que hagen superat el localisme, que hagen tingut una visió més universal» , apunta Maria Josep Escrivà , autora d’una tesi sobre la poesia dels anys 70 centrada en Josep Piera. L’escriptora Isabel Canet afegeix que s’ha treballat a molts nivells, especialment en la docència, «i el fet que el valencià s’haja conservat a la Safor molt millor que en altres comarques ha estat fonamental».

Ignasi Moreno (tercer per l’esquerra) després de guanyar el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva amb «L’últim rei». Foto: TONI DEUSA.

La llista començava a créixer. Tal és així que el 1986 Enric Ferrer Solivares i Joan Pellicer ja van fer una Antologia d’escriptors de la Safor (CEIC Alfons el Vell) amb una selecció de textos.

L’extensa nòmina d’escriptors de la comarca que han estat guardonats els últims anys, i especialment en el passat 2013, avala, encara hui, aquesta teoria del «mite literari» de la Safor. El passat mes de maig, la poeta olivera establerta a Barcelona Àngels Gregori recollia el premi dels Jocs Florals de Barcelona de mans de l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, per Quan érem divendres (Meteora), un poemari amb una gran dosi autobiogràfica. Era un premi més que sumava Gregori, de 28 anys, després de l’Amadeu Oller (Bambolines, 2003), l’Ausiàs March (Llibre de les brandàlies, 2007) i de l ‘Alfons el Magnànim de 2010 per New York, Nabokov & Bicicletes. L’obra de Gregori ja ha estat traduïda a diversos idiomes i està inclosa en diverses antologies. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, no s’oblida de la seva Oliva natal i cada primavera organitza el «Poefesta», que al març va arribar a la novena edició. És aquesta, precisament, una altra de les grans fites de la Safor: la pervivència d’un festival de poesia que any rere any ompli de públic el Teatre Olímpia, i que va creixent no només en actes – el «Tast», o el «Raval spoken Word» a la plaça de Sant Roc, amb la complicitat d’associacions veïnals i de comerciants- , sinó en les figures convidades.

En aquesta última edició, per exemple, els olivers van tenir l’oportunitat d’escoltar Francisco Brines, Luis García Montero o Marta Pessarrodona, i amb la sorpresa del cantautor Joaquín Sabina, amic de Gregori.

Josep Piera i Ferran Garcia-Oliver (dreta), juntament amb Víctor Rodríguez i Lluís Olivan, guanyadors del Premi València de la Diputació, al novembre. Foto: ABULAILA.

Aquest mateix mes de maig, el gandià Santiago Díaz Cano va rebre una menció especial del jurat dins del concurs literari Narcís Lunes i Bolox, convocat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Díaz va obtenir aquest guardó pel relat breu Card entre llirs. La nota curiosa va ser que hi va lliurar Oriol Junqueras, alcalde la localitat i president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Dos grans de la cultura pròpia, l’escriptor Josep Piera i l’historiador medievalista Ferran Garcia-Oliver, aconseguien estar entre els guanyadors dels últims Premis València, que concedeix la Diputació. Piera va rebre el de poesia en valencià per El temps trobat, amb influències de Proust, i el seu paisà de Beniopa el de narrativa per La melodia del desig, ambientada en la València del segle XV, però sense arribar a ser una novel·la històrica a l’ús.

Carles Miret, llegint, guanyador del premi de Beniarjó 2012 . Foto: J. C.

I a principis de desembre, Àngels Moreno donava una nova alegria en resultar la guanyadora del Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià, que concedeix l’Ajuntament de València, en el context dels XXI Premis Literaris, per la seva novel·la Un ram de roses grogues. El lleonés Adolfo Alonso va aconseguir la distinció en la modalitat de poesia amb Hacia el país del aire. L’acte de lliurament tindrà lloc una vegada estiguen publicades les respectives obres guanyadores.

L’any 2012 també hi va haver bona collita, amb l’Agustí Bartra de Terrassa per a l’oliver Josep Lluís Roig, o el Senyoriu d’Ausiàs March per a l’historiador gandià Carles Miret.

El president Fabra a l’homenatge de la Biblioteca Valenciana a Francisco Brines, el 23 d’abril passat. Foto: LEVANTE-EMV.

Els paisatges de la comarca han estat presents en molts d’aquests autors. Alguns s’han convertit en símbols literaris, com la Drova o el Cingle Verd descrits per Piera, La vall de les sis mesquites narrada per Garcia-Oliver o, més recentment, el Grau de Gandia que va inspirar Maria Josep Escrivà per al conte infantil Àngels de nata (Ed. 96) , amb il·lustracions de Maria Alcaraz.

Per tenir, la comarca té fins i tot dramaturgs guardonats. Si Ximo Vidal i Josep Enric Gonga van ser els primers a buscar un llenguatge teatral propi, Ignasi Moreno va transcendir els titulars de la premsa comarcal l’any 2009 en obtenir un accèssit per la seva obra La comèdia Borja , en la desena edició dels Premis SGAE de Teatre Infantil i Juvenil. A més, una altra obra seua, L’últim rei, representada per Lletraferits i Comediants, va guanyar a l’octubre de 2013 el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva.

Junqueras, líder d’ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, lliura un premi a Santiago Díaz Cano, al maig. Foto: LEVANTE-EMV.

D’altra banda, en literatura infantil i juvenil hi ha una prolífica nòmina; dones com Joaquima Barba, Irene Verdú o les valleres Isabel Canet i Lourdes Boïgues. Moltes de les seves obres es llegeixen a col·legis i instituts.

En llengua castellana, cal destacar Francisco Brines, que el passat mes d’abril va rebre l’homenatge de la Biblioteca Valenciana. L’oliver pertany a la «Generació del 50», com Claudio Rodríguez o Jaime Gil de Biedma. Posseeix el Premi de les Lletres Valencianes i la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural, i a més és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i Premi Reina Sofia de Poesia.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Presentació del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines (Adesiara editorial)

Publicat: 22 de maig de 2013 en Saforíssims en acció | Etiquetes: , , , , | Per Editor

Dissabte 25 de maig, a les 20.30 hores tindrà lloc la presentació del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines (Adesiara editorial), traduït de l’àrab per Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni. Comptarem amb la intervenció d‘Isabel Canet, Josep Piera i una de les traductores. Naima Bemaarouf i Encarna Sant-Celoni ens recitaran una selecció de poemes en àrab i en català.

Al llarg del temps, els qui han escrit la història de l’Àndalus no han deixat de meravellar-se de la instintiva genialitat dels andalusins en el conreu de la poesia àrab clàssica. A hores d’ara, però, no ens hauria de sorprendre gens que el focus més important d’irradiació de la cultura àrab a Occident durant segles donés una bona florada de poetes extraordinàries. De la quarantena de noms que ens han arribat a través de les fonts —cosa que indica clarament que aquest tresor literari no va ser pas fruit de l’atzar—, apleguem en aquesta antologia gairebé tots els poemes que s’han conservat d’elles, rutilants perles de la nit que per primer cop fan llum en català.
Margarida Castells Criballés (Torelló, 1962), és doctora en Filologia Semítica, professora de llengua i de literatura àrabs, i traductora, i, entre 1995 i 2003, va treballar com a guia, dissenyadora de rutes i assessora al Pròxim Orient, el Magrib, el Iemen, Iran…
 L’any 1996 va guanyar els premis Ciutat de Barcelona i el Serra d’Or de la crítica literària per la traducció íntegra i directa de l’àrab al català (en col·laboració amb Dolors Cinca) de l’obra Les mil i una nits. I el 2006, el premi Serra d’Or de la crítica literària per la traducció de l’àrab al català (en col·laboració amb Manuel Forcano) de l’obra Els viatges d’Ibn Battuta.
Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959) és narradora, poeta i traductora, i ha publicat dues novel·les (Siamangorina i Al cor, la quimereta), dos reculls de narracions (Dotze contes i una nota necrològica, i Guarda’t dels jocs del destí), quatre poemaris i l’antologia Eròtiques i despentinades.
Així mateix, és autora d’una versió en prosa de la Kalevala finlandesa, ha cotraduït del danés Sottovoce, d’Anne Marie Dinesen, i DIGTE-POEMES, una antologia de Tove Ditlevsen, i ha traduït del francés, Els mil i un quarts d’hora. Contes tàrtars, de Thomas-Simon Gueullette. A més a més, és coautora de dos llibres de llengua, i ha col·laborat en diverses revistes i llibres col·lectius, sobretot de poesia.
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

’50 premis Ausiàs March’, per Josep Piera

Publicat: 18 de novembre de 2012 en Saforíssims en reflexió | Etiquetes: | Per Editor

La història dels premis Ausiàs March de Gandia va començar l’any 1959 com a celebració del cinqué centenari de la mort del nostre poeta fundacional. Per què, doncs, parlem de cinquanta premis només, si n’haurien de ser uns quants més? Perquè tot no van ser flors i violes, durant aquells anys iniciàtics, precisament.

Els premis Ausiàs March del 1959 van ser una excepció a la mediocre rutina d’una època trista en què la nostra literatura vivia entre la catacumba i la clandestinitat, per no dir en la més trista misèria artística i intel·lectual; per això, entre altres coses, els considerem excepcionals, com un punt de partida, o com l’esclat que va fer brollar l’esperit dels valencians. En aquells anys, parafrasejant el que Raimon diria després, nosaltres, els valencians, no sols veníem d’un silenci de segles, sinó que vivíem en un silenci de dol. Per això, la brillantor d’aquella convocatòria va ser enlluernadora, gràcies als dos guanyadors, Pere Quart i José A. Goytisolo, exponents d’una nova tendència poètica, la del realisme crític, que se’n digué.

Tanta energia poètica, però, encegà més d’un, i durant els tres anys següents els premis no es van poder convocar. I en reprendre’s ja va ser tot diferent. No cal sinó repassar els llibres guanyadors al llarg de la dècada dels seixanta per a adonar-se de fins a quin punt la qualitat poètica havia caigut al mínim, i com, vist el panorama des d’ara, a penes si se salven uns quants títols i autors de la carrincloneria oficial de l’època. L’excepció que confirma la regla seria Vicent A. Estellés, guanyador l’any 1966 amb L’inventari clement, un llibre que no es publicaria fins al cap de cinc anys per problemes diversos.

Els premis Ausiàs March reprendrien volada, per tant, a partir dels anys 70, i això, tant en valencià com en castellà. Una dècada, aquesta dels 70, de què, amb el pas del temps, tot i no estar encara molt ben estudiada, cada dia se’n veu més clara la rellevància i la significació estètiques, i també la vitalitat. Una dècada en què els Ausiàs March esdevindran, més que abans, una referència de prestigi literari i una plataforma de llançament de noves veus, com és el cas de Marc Granell, que en resultà guanyador l’any 1979 amb el poemari Materials per a una mort meditada.

A partir d’aquest any, tot i els problemes civils de l’època, dels quals Gandia i els premis no se’n pogueren deslliurar (i que provocaren la convocatòria d’uns altres premis alternatius, primerament —els premis La Safor—, i el naixement dels Premis Senyoriu d’Ausiàs March, després), gràcies a l’espenta creativa de la nova fornada de poetes joves, i als canvis de mentalitat i d’estètica que es produïren, els premis de Gandia consolidaren una trajectòria realment exemplar. De fet, la major part dels noms referencials de la poesia valenciana i catalana dels últims trenta anys, des dels huitanta fins a l’actualitat, formen part de la història dels premis gandians. Noms com els de Vicent Alonso, Gaspar Jaén, Enric Casassas, Albert Roig, Josep Ballester, Anna Montero, Iban Llop, Rubén Luzón, Àngels Gregori, entre altres, seran una mostra de l’aportació poètica que han fet els premis de Gandia a la renovació de la tradició lírica que Ausiàs March inicià fa més de cinc-cents anys.

La modernitat i la tradició de la paraula bellament escrita en vers, per tant, s’han fos en un cos poètic que ara mateix marca la pauta i l’excel·lència d’uns premis literaris que formen part de la memòria culta dels valencians. I que són un senyal lluminós del que Gandia és —una ciutat literària, la ciutat dels nostres clàssics, tant dels antics com dels moderns— i vol i aspira a ser, un lloc de referència literària a Europa, el nostre context cultural de present, i de futur. I això, tant dins del nostre àmbit lingüístic com en el conjunt hispànic, i mediterrani, espais culturals dels quals ens sentim formar part vitalment. Un somni? Un desig? Una il·lusió? Una realitat que hem construït entre molts, i que esperem dur encara més amunt, amb l’ajuda de tots. Fins al cim o el cel. Perquè d’ales, de ganes, d’idees, i de projectes, als poetes no ens en falten. I cap crisi no ens farà callar. Perquè ens neguem a tornar al silenci d’on vam voler eixir fa ja més de cinquanta anys.

Josep Piera.

Font: Quadern (El País). 15-11-2012.

Fotografia: Natxo Francés.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

‘For sale’ al VI Festival de Poesia de Rafelcofer

Espectacle poeticomusical ‘For sale’, basat en el llibre de poemes de ‘For sale, 50 veus de la terra’, d’Edicions 96

QUAN:  Dissabte 24 de març de 2012, a les 20 hores

ON: Auditori de Rafelcofer

 

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Tast de Clàssics. Presentació del llibre ‘Ausiàs March. Una tria’.

Publicat: 28 de novembre de 2011 en Blog, Tauler d'anuncis | Etiquetes: | Per Editor

QUAN: Dimarts 29 de novembre, a les 20 hores

ON: Biblioteca Central Convent de sant Roc (sala d’actes)

Dins de la col·lecció ‘Tast de Clàssics’, encetada recentment per l’editorial Barcino, s’hi ha publicat Ausiàs March. Una tria, en versió de Josep Piera.

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

“El somni d’una pàtria de paraules”, de Josep Piera guanya el Premi Ciutat d’Alzira d’assaig

Publicat: 16 de novembre de 2011 en Blog, Notícies | Etiquetes: | Per Editor

El somni d’una pàtria de paraules, una biografia novel·lada sobre Teodor Llorente, ha estat guardonada amb el  XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. El seu autor, Josep Piera, afirma que vol traure de  “l’Alzheimer valencià” el qui va ser el poeta i el personatge més rellevant del nostre segle XIX.

Segons l’opinió del jurat, “la seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renàixer un món d’emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians”.

Per la seua banda, l’escriptor Urbà Lozano fou el guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig, una obra que parla dels anhels més profunds. Pel que fa al Premi de Poesia Ibn Jafadja, l’ha guanyat Berna Blanch amb Pol·len, un poemari elaborat pels llargs camins de la geografia valenciana.

 

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar