Article relacionat: “Com dir el món: escriure i publicar poesia en temps de crisi”. Roger Costa-Pau i Josep Lluís Roig.

Dimecres, 27 de març, a les 20 h, al Bar del Casal Jaume I de Gandia. L’acte consistirà en una conversa de Roger Costa-Pau i Josep Lluís Roig amb Maria Josep Escrivà.

El proper 27 de març (Dimecres Sant), a les 20 h., el Bar de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna (C/ Dona Teresa, 2. Gandia) acollirà l’acte ‘Com dir el món: escriure i publicar poesia en temps de crisi’. Tot i que canviem de dia, aprofitarem per a fer-nos unes tapes.

Roger Costa-Pau, editor i escriptor, i Josep Lluís Roig, escriptor, parlaran amb Maria Josep Escrivà (i amb el públic) sobre el sentit d’escriure poesia ara i, tinga sentit o no, quins tipus de poemes prefereixen. Alhora que aprofitaran per llegir alguns dels poemes dels seus últims llibres:

• Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.

• Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.

Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) ha assumit recentment la tasca de Director Literari de l’editorial gironina Llibres del Segle, a la qual ha donat una forta empenta, encara que també ha treballat com a periodista, crític literari,… Pel que respecta a la poesia, aquest és el cinqué llibre de poemes.

Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) sempre explica que el seu ofici és escriure i que el seu “hobby” el duu a fer classes a la Vall d’Albaida. Ha publicat narrativa i teatre però el centre és la poesia. Quatre any després de Peixos d’un mar sec (Premi VAE del Premis Octubre), ens arriba el seu desé llibre de poemes.

Recuperem una notícia de desembre de 2009 que ens parla sobre una troballa d’un llibre, L’inventari clement d’Estellés, que serà publicat a novembre.

Als arxius de la ciutat de Gandia s’hi ha trobat una joia de la literatura. Es tracta d’un poemari inèdit de Vicent Andrés Estellés. Una troballa que engrandeix el llegat del poeta de Burjassot, mort fa 19 anys.

Espectacle poeticomusical ‘For sale’, basat en el llibre de poemes de ‘For sale, 50 veus de la terra’, d’Edicions 96

QUAN:  Dissabte 24 de març de 2012, a les 20 hores

ON: Auditori de Rafelcofer

QUAN: Dimecres 30, a les 20 hores

ON: Biblioteca Central Convent de sant Roc  (sala d’actes)

ORGANITZA: Saforíssims, SL

Enguany, la  Setmana Literària de Gandia acaba amb el Cicle ‘De tu a tu’ que Saforíssims enceta amb Isabel Canet, autora de La Copa dels Orígens i Josep Lluís Roig, autor de Insuficient s’escriu amb sang.

Hi intervindran també Christelle Enguix a i les professores Rosa Ribes i Carme Gosàlbez.

L’obra de teatre “Tantes històries la mateixa història” de l’escriptor Josep Lluís Roig, guardonada  amb el premi Evarist Garcia, s’estrenarà el proper dijous 3 de novembre al Teatre Arniches d’Alacant.

L’obra estarà representada per Javier Monzó (de llarga i sòlida trajectòria en diversos grups com Jácara l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant i Yorick Teatre,…) i Victòria Muñoz (Taules Teatre,…).

Josep Lluís Roig, Càries. Premi Ibn Jafadja Ciutat d’Alzira, Bromera, 2008

MÉS ENLLÀ DE LES APARENCES

Després de set poemaris ens sorprén Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) amb aquest títol que trenca una mica la línia de reculls anteriors com Sal lenta , Oasi breu o La presó de l’aigua. Dit i fet, pareix que aquest insignificant detall puga suggerir un important canvi en la seua trajectòria. Més enllà de la introspecció lirica, en aquest conjunt es pot apreciar un desig de constatar el dolor existencial «com una càries secreta sota l’esmalt perfecte». És a dir, per sobre el gran decorat d’aquesta societat post-capitalista de la sobreabundància s’amaga el desassossec de l’individu, el sofriment interior, la sensació de cansament i la pèrdua de seny. Un argument que ho corrobora una simple anàlisi dels camps conceptuals, marcada per una recurrent adjectivació com sol, cansat, vençut, adormit, perdut, i l’ús de noms com ferida i dolor.

Com diu el refrany no tot el camp són violes; i per això el poeta s’encarrega d’assenyalar amb la seua lúcida paraula alguns «càncers» amagats de la nostra època com la vulgaritat: «escric disfressat de venedor en un Burguer King»; la banalització —«al fons d’una tenda fosca i diminuta, / Tesseu ven records del Minotaure per a turistes»— i sobretot les falses aparences, tant típicament barroques: «vivim ben lluny del cel /i allò que créiem un oasi/és només una trinxera».

A despit de la seua fragmentació en més de sis subapartats, aquest lliurament es caracteritza per la seua coherència tonal, i en especial, intencional. Tot i així, en podem diferenciar dues parts. Les primeres composicions, molt més extenses i de caràcter narratiu, prenen una anècdota o un pretext concret per construir el tema i enriquir-lo amb nous significats, tal com el propi autor ho confessa. Com a exemple podem posar el dedicat a la filla dormida, que és transcendit a categoria universal quan escriu: «l’escolte / dormir / i sóc feliç: / lluitem per / la glòria diminuta de sobreviure als danys». Com a contrapunt, les peces de la segona meitat són d’una major concisió i brevetat lírica —i en la nostra opinió molt més treballades i aconseguides—, quasi totes presenten com a esquelet una imatge senzilla però nítida, que vertebra la resta del text, com la de l’aigua o la casa.

Per agafar forces i continuar endavant en quasi aquesta lluita diària, el poeta es replega en la seua intimitat més immediata. Dintre d’aquesta se centrarà en els seus éssers estimats, com els amics de la professió, retractats obliquament en alguna peça, o altres en Àlbum de família. També hi haurà un espai dedicat a l’amor, però aquesta vegada asserenat pels anys i molt més afermat, fins al punt de concloure un dels seus poemes amb «són les teues arrels, les que m’impedeixen / que m’esborre». Seguint aquesta mateixa línia en moltes ocasions tornarà la vista enrrere per (re)trobar consol en el record i el temps passat, però amb una particularitat.  Si per a Estellés, l’home era un trist animal de records, aquesta imatge s’inverteix paradòjicament i aquesta memòria esdevé en Roig «un animal perillós que ens aguaita prest / a la trampa». Així mateix recorrerà en nombroses ocasions —i a diferència de llibres anteriors— a parlar de tu a tu sobre l’escriptura com a eina de treball i refugi en aquesta «ciutat d’enderrocs». El poeta intenta enlairar la seua veu «entre el buit i el no res, edifique / aquest poema fet de sons / i d’exorcismes». Trasllada d’aquesta manera les seues ferides al paper per conjurar millor el dolor que adintre el neguiteja.

En poques paraules, Càries és un avís i alhora una advertència contra les falses aparences d’aquest «suposat» benestar que amaga un terrible buit en la vida de cadascú. Per això, ens invita a investigar més enllà; i a buscar en l’amistat, l’amor, la realització personal, menudes pinzellades d’allò que potser siga la «felicitat». I és que per damunt d’aquestes ferides callades i sordes; per damunt d’aquest cansament que ens esgota dia a dia; per damunt d’aquest «dolor de pell inquebrantable» Josep Lluís Roig no es rendeix, sinó que com ell mateix (re)afirma «si ix sang, encara hi ha esperança».

J. Ricart

Levante, Posdata, febrer de 2009