Desactiva els comentaris

Joan Navarro recita

Publicat: 13 de desembre de 2011 en Espai Multimèdia, Vídeos | Etiquetes: | Per Editor
YouTube Preview Image
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Escriptura al núvol. “Activitat literària i creativa a la xarxa”. Per Maria Josep Escrivà

Publicat: 7 de octubre de 2011 en Apunts esparsos, Blog, Espai Multimèdia | Etiquetes: , , , , | Per Editor

Les actuals 40 cares saforíssimes. I no hi són totes les que existeixen...

Per Burrera Comprimida

No és la primera vegada que en l’espai d’aquest burribloc parlem de Saforíssims Societat Literària. Ens hi estrenàrem el 24 de desembre, explicant el motiu de ser d’aquest grup i donant notícia d’una de les primeres activitats que va impulsar com a tal: un recital poètic i musical, a càrrec d’Anna Aguilar-Amat i de Carles Pastor, amb què s’inaugurava un cicle titulat Les Nits de l’IMAB.

Ara sospitem que aquella data messiànica degué exercir alguna influència benigna sobre els implicats, perquè, just nou mesos després, en un altre 24, en aquest cas de setembre, aquest col·lectiu d’escriptors que actua des de la Safor tornava a estar d’enhorabona: van presentar públicament la seua pàgina web http://www.saforissims.org/ en l’entorn d’una taula redona que duia el títol engrescador d’“Activitat literària i creativa a la xarxa”, i que estava composta per Xavier Aliaga, Francesc Vila i Joan Navarro, i moderada per Gemma Pasqual.

L’escriptora Gemma Pasqual hi va començar recordant els primitius, i històrics, inicis de comunicació a través de la xarxa. Era el 29 d’octubre de 1969, i un grup de joves investigadors va aconseguir la primera transmissió entre dos ordinadors; un d’ells estava a la Universitat de Los Ángeles i l’altre a la de Standford, a Califòrnia. La primera paraula que es va enviar a través d’Internet va ser LOG, però només van arribar dues lletres: L O. Tot i que vist des d’ara ens resulte inconcebible, no han passat encara 15 anys des del naixement del que es considera el primer bloc en l’era internauta. Va nàixer l’abril de 1997, als EUA. Per al seu autor, Dave Winer, l’essència d’un weblog havia de ser “comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.

Winer, el primer autor conegut d’un bloc, tenia una aspiració: “comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”. Foto: Joan Andreu Gascó

En aquella taula redona sobre l’activitat literària internauta es va partir de la idea globalment assumida de la transfiguració del fenomen de l’escriptura a partir de la incorporació de nous elements multimèdia. És per això que Saforíssims, conscients i alhora motivats per aquest revulsiu indiscutible, hi va manifestar la voluntat d’aprofitar, amb la màxima eficiència, els avantatges que ofereix la xarxa per tal de cohesionar-se com a col·lectiu, atorgar visibilitat a l’escriptura de creació, i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions d’altres territoris. Aquest fou un dels primers punts calents que desencadenà el debat: el rebuig frontal respecte de qualsevol indicatiu o consideració localista del grup.

Saforíssims

D’esquerra a dreta: Xavier Aliaga, Joan Navarro, Gemma Pasqual i Francesc Vila, a la Sala d’actes de la Biblioteca Central de Gandia. Foto: Joan Andreu Gascó

Partint de la base que Saforíssims és una plataforma d’escriptors i escriptores disposats a posar en valor el patrimoni literari de la Safor (molt recomanable la lectura de l’article de Ferran Garcia-Oliver i Isabel Canet titulat “El llevat dels clàssics”), Joan Navarro insistí des del principi en una idea fonamental, i complementària: “el grup ha d’actuar com a expandidor, des de la comarca, i també com a receptor de material extern”. Té arguments de pes per a parlar en aquests termes, el poeta i professor de filosofia, que compta amb una llarga i admirable trajectòria com a director, des de l’any 1999, de la revista electrònica de poesia sèrieAlfa. Al llarg dels 51 números publicats fins ara, hi hem pogut llegir, traduïts al castellà i al català, poetes contemporanis alemanys, brasilers, xilens, bascos, mexicans, maputxe (se’n diu d’un poble de xile de llengua araucana), angolesos, gallecs, equatorians, portuguesos, etcètera. Tot això hauria sigut impensable sense les possibilitats de comunicació i l’agilitat que ofereix internet. “Difondre el discurs poètic en català més enllà de les fronteres lingüístiques” continua sent, segons Joan Navarro, la motivació que l’empeny en aquesta tasca fructífera. Res de més oposat a cap presumpció localista, per part del saforíssim d’Oliva.

Estació d’Alexanderplatz. Una foto de Joan Navarro publicada al núm. 37 de la revista electrònica sèrieAlfa.

En aquesta mateixa línia de “trencar barreres” entre la comunitat literària, s’hi va expressar Xavier Aliaga, periodista de formació, novel·lista per devoció i un dels blocaires més actius i amb més capacitat de generar diàleg (almenys a les nostres lletres) entre els seus seguidors cibernautes. A pesar d’aquesta evidència, Aliaga hi va remarcar un tòpic que encara circula entre la gent afeccionada a la lletra escrita, respecte d’internet. I és que s’hi continua considerant que tot allò que es penja a la xarxa és dolent o, en el cas excepcional de no ser-ho, només serveix com un pas previ, o camp de proves, abans que l’obra arribe al destí final, i digne, que és la publicació en paper. De moment, els seus “Apunts de literatura i arts” del bloc Sota la Creueta conviuen amb molta solvència amb les seues publicacions en premsa escrita.

Christelle Enguix parla del web

Christelle Enguix parlava en nom de Josep Porcar, dissenyador de la pàgina saforissims.org Mentre, Jordi Puig es barallava amb la connexió. Foto: Joan Andreu Gascó

Finalment, Francesc Vila, periodista especialitzat en comunicació corporativa, i saforíssim responsable de la difusió en xarxa d’aquest projecte que just comença a posar-se en marxa, ens ho va posar en safata a l’hora de titular aquesta entrada, perquè, en referir-se al fenomen de la creació literària associada a internet, hi va parlar d’“escriptura al núvol”, que és com dir que, connectats a la xarxa, escrivim en algun lloc intangible, i ens adrecem a lectores i lectors incerts, en aquells dominis incommensurables i ficticis. I alhora tan certs com que, des del núvol, un dia es precipita la pluja irrenunciable que fertilitza la terra.

Membres de Saforíssims SL, als jardins de Foment de Gandia, després d’un dinar de germanor al restaurant Santanjordi.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Saforíssims organitza un debat per abordar els reptes de l’activitat literària i creativa a la xarxa.

Publicat: 21 de setembre de 2011 en Blog, Notícies | Etiquetes: , , | Per Editor

L’objectiu del col·lectiu és utilitzar intensament Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació per donar a conèixer i potenciar el
patrimoni literari de la comarca.

Saforíssims Societat Literària presenta el web i la seua activitat a la xarxa en un acte que tindrà lloc a la Biblioteca Central – Convent de Sant Roc de Gandia (la
Safor), el dissabte 24 de setembre, a les 12 hores.
Durant aquesta presentació hi haurà una taula redona sobre “L’activitat literària i creativa a la xarxa”, en què hi participaran: Xavier Aliaga, periodista i
escriptor, autor del bloc “Sota la creueta”; Joan Navarro, professor de filosofia i poeta, editor de la revista digital “SèrieAlfa.art i literatura”; Francesc Vila,
periodista, autor del bloc “Un saforenc a Barcelona” i coautor de “Barcelonautes
a l’Eixample”. Presentarà i moderarà el debat l’escriptora Gemma Pasqual.

La intenció de Saforíssims és fer ús de les tecnologies avançades de la informació i la comunicació per posar en valor el ric patrimoni literari de la
comarca, des dels Clàssics (Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella) fins al segle XXI. Amb aquest projecte es pretén cohesionar el col·lectiu
d’escriptors, atorgar-li més visibilitat i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions d’altres territoris.

Dia: Dissabte, 24 de setembre
Hora: A les 12 hores

Lloc: Biblioteca Central – Convent de Sant Roc
Plaça del Rei en Jaume, 10. Gandia (la Safor)

 

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     

Taula redona “Activitat literària i creativa a la xarxa” i presentació del web “Saforíssims Societat Literària”

Publicat: 7 de setembre de 2011 en Blog, Saforíssims en acció | Etiquetes: , , , , | Per Editor

QUAN: Dissabte 24 de setembre de 2011, a les 12 hores

ON: Biblioteca Central – Convent de Sant Roc de Gandia (Saló d’Actes)

Amb ocasió de la taula redona “Activitat literària i creativa a la xarxa”, en què participaran Xavier Aliaga, Joan Navarro, Francesc Vila i Gemma Pasqual, presentarem públicament el web Saforíssims.

En acabar-se l’acte dinarem junts al restaurant Santanjordi.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

«A deslloc». Joan Navarro

Publicat: 5 de setembre de 2011 en Blog, Ressenyes | Etiquetes: , | Per Saforíssims

Joan Navarro, A deslloc, II Premi Carles Salvador de la Universitat Politècnica de València, Edicions de la Guerra núm. 89. Editorial Denes, Paiporta, 2010.

LA FORMA FORA DEL TEMPS

Per a alegria del bon lector, Joan Navarro (Oliva, 1951) es troba en estat de gràcia poètica. Quan Magrana fou publicat ara fa sis anys, en feia dotze que el primer guanyador de l’Octubre de Poesia no editava cap poemari (i el darrer era una antologia de la seua obra anterior: ens hem de remuntar de fet a La paüra dels crancs, de 1986). En aquests anys mesurats a colps de silenci, Joan Navarro havia anat triant les millors herbes remeieres del seu riquíssim herbolari fins a aconseguir la fórmula magistral de Magrana, que era una infusió extraordinària plena de nobles virtuts: concentració de les millors qualitats de l’obra de joventut i inauguració d’un camí d’extensions infinites. A propòsit d’aquell llibre, inici de la plena maduresa poètica de l’autor, en 2006 escrivíem en Saó: “La Magrana és plena de robins perfectes, sucosos versos sintagmàtics, el·líptics, plens de ritme, d’accions sense verbs ni temps, juxtaposicions d’imatges trepidants, invisibles a l’ull fred de la càmera, on la pell del lector s’eriça en el viatge del pol·len de les flors a l’esclat mut d’una galàxia perduda. Poesia fenomenològica, consciència de la immensitat del cosmos, poesia ecològica, que supera les adherències cartilaginoses del jo (elevant-lo a la llum solar i dissolent-l’hi), tast dels misteris que ens obri la ciència i que només la bona poesia ens acosta”. Doncs bé, aquelles paraules es poden aplicar també al cas del poemari que avui ens ocupa, A deslloc. De fet, aquests dos reculls, més Atlas (2008), formen una unitat essencial, respiren amb idèntic batec, es resolen formalment amb el mateix rigor, tremolen al conjur d’unes mateixes preguntes… i deixen una porta sempre oberta per a la construcció infinita del poema, perquè “imaginar un llenguatge és imaginar una forma de vida” (Wittgestein). En el poema que fa de pòrtic, titulat precisament “Imaginar un llenguatge” i adobat amb la incorporació al propi “discurs” d’altres veus (vells i nous amors amb què Navarro insisteix en els seus jocs intertextuals, lícites apropiacions d’una saviesa que sempre és compartida), hi ha exposades moltes de les idees que alimenten la poesia de l’autor. I una d’elles és la següent: la poesia és la forma fora del temps. I de l’espai, com suggereix la locució inventada (o imaginada: perfectament factible) del títol, A deslloc, de manera que immersos en el no temps i en el no espai, del que es tracta és d’ “habitar a l’inhabitat”, de construir la “Naveta de la forma”. Alliberada de les circumstàncies del temps i de l’espai, la forma es desplega tothora cap a l’infinit, es desborda cap als límits del pensament i del llenguatge: successió sintagmàtica sense fi entrellaçada per la porta oberta dels dos punts, pura abstracció del dir, imatges impossibles sostingudes pel fil de l’emoció expressiva.

Si en Atlas la poesia de Navarro, per raó del treball de correspondència amb el pintor Pere Salinas, havia incorporat nous referents matèrics (ací es concentren sobretot en la secció Baia i cabdell, treball a quatre mans amb el mateix artista), potser el tret més característic de la present proposta rau en el desplegament del món de la botànica. I, sobretot, el repte que suposa compondre poemes que funcionen com una mena de correlats verbals a aquell monument sonor que són les 30 Variacions Goldberg de J.S. Bach (en la corprenedora versió de Gould) en la secció titulada BWV 988.

Sobre l’immens ordim de la natura, amb l’eco d’universos que contenen altres universos, en la mirada trèmula que s’estén per la vastitud d’un paisatge inacabable, en el silenci on no arriben les veus de l’home, en els canvis inaprehensibles del real i l’imaginat, Joan Navarro trama les formes fora del temps i, paradoxalment (o no tant), el que sentim en el fons és la immensitat de l’aventura humana, en allò que té de més humana, la construcció del llenguatge, d’una forma de vida que batega i es multiplica incessantment. Llegir A deslloc és sentir el que no es pot sentir, habitar a l’inhabitat, viure en una permanència que no és feta de temps. Com en tota bona, gran poesia.

Manel Rodríguez-Castelló

Saó núm. 349, maig de 2010.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

«Magrana». Joan Navarro

Publicat: 12 de juliol de 2011 en Blog, Ressenyes | Etiquetes: , | Per Editor

Joan Navarro. Magrana. Col·lecció Poesia núm. 34, Brosquil Edicions, València 2004

MATÈRIA D’HARMONIES

Hi ha un mestratge en poesia que s¹exerceix fora dels llibres, o a més a més dels llibres, en la tertúlia, en l¹intercanvi de lectures i nords per al viatge, en l¹amistat i la dissidència. A primeries dels setantes alguns poetes joves tenien tanta pressa per assentar el cul en la història que van matar els pocs pares que tenien a mà. El problema fou amb què substituir-los, dissimular-ho amb barbes postisses i bàculs falsos, i acabar pagant tanta orfenesa. Cada cert temps, el mateix trist panorama. Mireu alguns dels denominats imparables, obrint-se pas a colzades per a la pole-position de premis, càrrecs, encàrrecs i pessics pressupostaris. Aquells setantins, en canvi, s¹havien de conformar amb la incerta glòria del moment i confiar (i així va ser en algun cas) que el futur pintaria colors més amables. Joan Navarro ­amb Salvador Jàfer i Gaspar Jaén­, per qualitat i experiència, sí hauria pogut encapçalar un mestratge complementari, però la timidesa, l¹honestedat o la falta de fe (déu li ho perdone o li ho regracie) van impedir-ho i durant massa temps en l¹estany poètic valencià només es va sentir un raucar monòton. Aigua passada.
Quan Magrana va eixir a la llum a finals de 2004 feia dotze anys que l¹autor no publicava un àlbum en solitari, aquella Tria personal. 1973-1988 d¹Edicions de la Guerra. Durant aquest temps, i amb comptagotes, contribucions en aquest o aquell volum col·lectiu, algun poema en alguna revista, textos per acompanyar exposicions, traduccions diverses, la revista cibernètica sèrieAlfa i una xarxa de complicitats i d¹intercanvis amb poetes i artistes d¹arreu. El mestratge de Joan Navarro, doncs, no s¹exercia només des del silenci o el pòsit d¹uns inicis fulgurants, sinó des del treball discret, pacient, que esclataria, amb la tardor, en la meravella geomètrica de la magrana. Diguem-ho ja: aquest poemari és una de les obres capitals de la poesia catalana dels darrers anys. I ho és per una senzilla i complicadíssima raó, perquè ha trobat la forma (la Forma!, s¹exclamaria el mestre Gombrowicz) precisa de transmetre l¹emoció, el coneixement poètic. Ben cert que ell ja havia practicat amb profusió el poema en prosa (com el seu bessó Jàfer, i no ho diem per dir-ho), però quan parlem de forma no reduïm el terme al sentit de carcassa estructural. La Magrana és plena de robins perfectes, sucosos versos sintagmàtics, el·líptics, plens de ritme, d¹accions sense verbs ni temps, juxtaposicions d¹imatges trepidants, invisibles a l¹ull fred de la càmera, on la pell del lector s¹eriça en el viatge del pol·len de les flors a l¹esclat mut d¹una galàxia perduda. Poesia fenomenològica, consciència de la immensitat del cosmos, poesia ecològica, que supera les adherències cartilaginoses del jo (elevant-lo a la llum solar i dissolent-l¹hi), tast dels misteris que ens obri la ciència i que només la bona poesia ens acosta. Magrana és un fruit madur que resistirà bé els embats del temps. L¹espera no ha estat baldera. El lector té ací un llibre de capçalera que el pot acompanyar en molts viatges.

Manel Rodríguez-Castelló

Saó núm. 302, gener  2006

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Joan Navarro

Publicat: 14 de febrer de 2011 en Escriptors Saforíssims | Etiquetes: | Per Saforíssims

Lloc i any de naixement
Oliva, 1951

Adreça electrònica
seriealfa.joan[arrova]gmail[punt]com

Nom complet
Joan Navarro Tercero

Llibres publicats

  • «Grills esmolen ganivets a trenc de por» (Tres i Quatre, 1974)
  • «L’ou de la gallina fosca» (Llibres del Mall, 1975)
  • «Vaixell de folls» (Septimomiau, 1979)
  • «Bardissa de foc» (Llibres del Mall, 1981)
  • «La paüra dels crancs» (Tres i Quatre, 1986)
  • «Drumcondra» (Eliseu Climent, editor, 1991)
  • «Tria personal: 1973-1987» (Edicions de la Guerra, 1992)
  • «Magrana» (Brosquil, 2004)
  • «Sauvage!» (Caminel, França amb traducció d’Amparo Salvador i Adela Gato. 2007)
  • «Atlas (Correspondència 2005-2007)» amb Pere Salinas (Tàndem edicions, 2008)
  • «A deslloc» (Denes, 2010)
  • «Grafies·Incisions» amb Pere Salinas (Editilde, 2010)

Llibres publicats / traduïts d’altres llengües

Traduccions al català:

  • «Amado mio» de Pier Paolo Pasolini (Llibres del Mall, 1986). Italià
  • «Ossos de sípia» d’Eugenio Montale (Gregal, 1988). Italià
  • «Esfera. Una antologia» d’Orides Fontela (Tres i Quatre, 2010). Portugués

Traduccións a l’espanyol:

  • «Notícias de ninguna parte» d’Elisa Andrade Buzzo (Limón Partido, Mèxic, 2009)
  • «Canción retráctil» d’Elisa Andrade Buzzo (La Cartonera, Cuernavaca, Morelos, Mèxic, 2010)

Premis literaris

  • Premi de poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, 1973, per “Grills esmolen ganivets a trenc de por”
  • Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona 1981 per “Coltell al cap”
  • Premi Cavall Verd de traducció poètica 1989 per “Ossos de sípia” d’Eugenio Montale
  • Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2005 per “Magrana”
  • II Premi Carles Salvador de la UPV, 2010 per “A deslloc”

Participació en antologies
«Carn fresca» (Amadeu Fabregat. L’Estel. València, 1974)
«Les darreres tendències de la poesia catalana 1968/1979» (V. Altaió/J.M. Sala-Valldaura. Laia. Barcelona, 1980)
«La nova poesia catalana» (Joaquim Marco i Jaume Pont. Edicions 62. Barcelona. 1980)
«Katalonska Lirika Dvajsetega Stoletja» (Niko Kosier i Janez Menart. Cankarjeva Zalozba. Ljubljna, 1982)
«Il Pomerio» (Gianni Scalia. Elitropia. Reggio Emilia, 1983)
«Poesia catalana contemporània» (Nao Sawada i Felícia Fuster. Edicions Shichosha. Tòquio, 1991
«He decidido seguir viviendo…» (José Brú i Jorge Souza. Universidad de Guadalajara, Mèxic 2004)

Altres dades d’interès

  • Editor de la revista digital sèrieAlfa.art i literatura (http://seriealfa.com)

Altres referències en aquest web

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar