Desactiva els comentaris

El nou segle d’or de les lletres de la Safor

La poeta olivera Àngels Gregori recull el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, lliurat per l’alcalde Trias, al maig de 2013. Foto: PEPE FERRERS.

La comarca viu un renaixement d’escriptors autòctons i guardonats com mai pràcticament des del famós Segle d’Or, amb el triumvirat dels clàssics Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella. El mite literari està més viu que mai.

Josep Camacho (Levante-EMV-la Safor) (cast.).

Saben que recullen el testimoni d’una rica tradició literària, la del Segle d’Or, i d’autors clàssics com Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella, que van néixer en les mateixes terres. Cinc segles després, la Safor viu un moment d’esplendor pel que fa a autors autòctons que escriuen en valencià. El terreny ja estava abonat i després del ressorgir dels anys 60 i 70 del segle passat, la relativa normalització lingüística va començar a donar els seus fruits, tot i que se sol assenyalar com a punt d’inflexió l’any 1959, quan s’instaura el Premi Ausiàs March a Gandia, enmig de la llarga nit del franquisme.

«Ha estat clau la connexió de molts dels nostres autors amb Barcelona i el fet que hagen superat el localisme, que hagen tingut una visió més universal» , apunta Maria Josep Escrivà , autora d’una tesi sobre la poesia dels anys 70 centrada en Josep Piera. L’escriptora Isabel Canet afegeix que s’ha treballat a molts nivells, especialment en la docència, «i el fet que el valencià s’haja conservat a la Safor molt millor que en altres comarques ha estat fonamental».

Ignasi Moreno (tercer per l’esquerra) després de guanyar el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva amb «L’últim rei». Foto: TONI DEUSA.

La llista començava a créixer. Tal és així que el 1986 Enric Ferrer Solivares i Joan Pellicer ja van fer una Antologia d’escriptors de la Safor (CEIC Alfons el Vell) amb una selecció de textos.

L’extensa nòmina d’escriptors de la comarca que han estat guardonats els últims anys, i especialment en el passat 2013, avala, encara hui, aquesta teoria del «mite literari» de la Safor. El passat mes de maig, la poeta olivera establerta a Barcelona Àngels Gregori recollia el premi dels Jocs Florals de Barcelona de mans de l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, per Quan érem divendres (Meteora), un poemari amb una gran dosi autobiogràfica. Era un premi més que sumava Gregori, de 28 anys, després de l’Amadeu Oller (Bambolines, 2003), l’Ausiàs March (Llibre de les brandàlies, 2007) i de l ‘Alfons el Magnànim de 2010 per New York, Nabokov & Bicicletes. L’obra de Gregori ja ha estat traduïda a diversos idiomes i està inclosa en diverses antologies. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, no s’oblida de la seva Oliva natal i cada primavera organitza el «Poefesta», que al març va arribar a la novena edició. És aquesta, precisament, una altra de les grans fites de la Safor: la pervivència d’un festival de poesia que any rere any ompli de públic el Teatre Olímpia, i que va creixent no només en actes – el «Tast», o el «Raval spoken Word» a la plaça de Sant Roc, amb la complicitat d’associacions veïnals i de comerciants- , sinó en les figures convidades.

En aquesta última edició, per exemple, els olivers van tenir l’oportunitat d’escoltar Francisco Brines, Luis García Montero o Marta Pessarrodona, i amb la sorpresa del cantautor Joaquín Sabina, amic de Gregori.

Josep Piera i Ferran Garcia-Oliver (dreta), juntament amb Víctor Rodríguez i Lluís Olivan, guanyadors del Premi València de la Diputació, al novembre. Foto: ABULAILA.

Aquest mateix mes de maig, el gandià Santiago Díaz Cano va rebre una menció especial del jurat dins del concurs literari Narcís Lunes i Bolox, convocat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Díaz va obtenir aquest guardó pel relat breu Card entre llirs. La nota curiosa va ser que hi va lliurar Oriol Junqueras, alcalde la localitat i president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Dos grans de la cultura pròpia, l’escriptor Josep Piera i l’historiador medievalista Ferran Garcia-Oliver, aconseguien estar entre els guanyadors dels últims Premis València, que concedeix la Diputació. Piera va rebre el de poesia en valencià per El temps trobat, amb influències de Proust, i el seu paisà de Beniopa el de narrativa per La melodia del desig, ambientada en la València del segle XV, però sense arribar a ser una novel·la històrica a l’ús.

Carles Miret, llegint, guanyador del premi de Beniarjó 2012 . Foto: J. C.

I a principis de desembre, Àngels Moreno donava una nova alegria en resultar la guanyadora del Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià, que concedeix l’Ajuntament de València, en el context dels XXI Premis Literaris, per la seva novel·la Un ram de roses grogues. El lleonés Adolfo Alonso va aconseguir la distinció en la modalitat de poesia amb Hacia el país del aire. L’acte de lliurament tindrà lloc una vegada estiguen publicades les respectives obres guanyadores.

L’any 2012 també hi va haver bona collita, amb l’Agustí Bartra de Terrassa per a l’oliver Josep Lluís Roig, o el Senyoriu d’Ausiàs March per a l’historiador gandià Carles Miret.

El president Fabra a l’homenatge de la Biblioteca Valenciana a Francisco Brines, el 23 d’abril passat. Foto: LEVANTE-EMV.

Els paisatges de la comarca han estat presents en molts d’aquests autors. Alguns s’han convertit en símbols literaris, com la Drova o el Cingle Verd descrits per Piera, La vall de les sis mesquites narrada per Garcia-Oliver o, més recentment, el Grau de Gandia que va inspirar Maria Josep Escrivà per al conte infantil Àngels de nata (Ed. 96) , amb il·lustracions de Maria Alcaraz.

Per tenir, la comarca té fins i tot dramaturgs guardonats. Si Ximo Vidal i Josep Enric Gonga van ser els primers a buscar un llenguatge teatral propi, Ignasi Moreno va transcendir els titulars de la premsa comarcal l’any 2009 en obtenir un accèssit per la seva obra La comèdia Borja , en la desena edició dels Premis SGAE de Teatre Infantil i Juvenil. A més, una altra obra seua, L’últim rei, representada per Lletraferits i Comediants, va guanyar a l’octubre de 2013 el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva.

Junqueras, líder d’ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, lliura un premi a Santiago Díaz Cano, al maig. Foto: LEVANTE-EMV.

D’altra banda, en literatura infantil i juvenil hi ha una prolífica nòmina; dones com Joaquima Barba, Irene Verdú o les valleres Isabel Canet i Lourdes Boïgues. Moltes de les seves obres es llegeixen a col·legis i instituts.

En llengua castellana, cal destacar Francisco Brines, que el passat mes d’abril va rebre l’homenatge de la Biblioteca Valenciana. L’oliver pertany a la «Generació del 50», com Claudio Rodríguez o Jaime Gil de Biedma. Posseeix el Premi de les Lletres Valencianes i la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural, i a més és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i Premi Reina Sofia de Poesia.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

‘Arc. El naixement d’una heroïna’, per Lourdes Boïgues

Publicat: 17 de setembre de 2013 en Ressenyes | Etiquetes: , | Per Editor

Isabel CanetUn nen abandonat enmig d’una nit de pluja, una curandera compassiva que desafia l’oratge, una reina de gran bellesa que ha mort de part, un rei sense pietat, una princesa que es juga la vida, tres feréstecs bosquetans proscrits… Són els personatges amb què s’inicia l’èpica història d’Arc. El naixement d’una heroïna. Un relat que fa experimentar emocions intenses a la vegada que concita a la reflexió sobre la dual naturalesa humana: la lluita entre el bé i el mal que s’allotja al cor de les persones amb dramàtiques conseqüències.

Portada del llibre

Arc. El naixement d’una heroïna és un llibre que ensenya una lliçó: la pau i la guerra són les dues cares d’una mateixa moneda que balla sense aturar-se –ara es tomba d’una cara i adés de l’altra–, sempre oposades però inseparables ja que l’una no té sentit sense l’altra.

El cruel, tirànic i bel·licós rei Roc és el pare de la bondadosa, innocent i pura princesa Arcàdia. L’enfrontament entre tots dos pel control del regne serà inevitable. Sobretot perquè el rei no és més que el titella d’un Oracle de bruixots que, des dels laberíntics soterranis del castell, han corromput el cor del monarca i li han robat la voluntat.
El transformació de la princesa en heroïna capaç d’enfrontar-se a l’Oracle i portar la pau a les terres que legítimament li pertoca heretar constitueix el nus d’una novel·la d’acció i aventures sense treva. Els dos mons oposats: la cort i el bosc, l’espai corrupte i el recer de la puresa, donen molt de joc a uns personatges que, posicionats en un dels dos bàndols, adquireixen sentit en la mesura que s’oposen entre ells.
¿Qui guanyarà la lluita? ¿Podrà cap bàndol declarar-se’n vencedor?
 
La fi i el principi es fonen en un cicle, la història està condemnada a repetir-se, la lluita continuarà… ¿o no?

Amb aquest argument tan suggestiu, Lourdes Boïgues desplega les seues millors dots narratives i esdevé captivadora. No deixeu de llegir-la.

Font: blog d’Isabel Canet.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

“Belleses arbitràries”, de Carles Miret

Publicat: 25 de agost de 2013 en Ressenyes | Etiquetes: , | Per Editor
Isabel CanetCarles Miret va ser l’any passat el guanyador de la XXXII edició del premi “Senyoriu Ausiàs March” que convoca l’ajuntament de Beniarjó, un dels premis més prestigiosos de poesia al País Valencia. L’obra, titulada Belleses Arbitràries, ha estat publicada recentment per l’editorial 3 i 4 i ja és al vostre abast en qualsevol llibreria. El passat dijous la vam presentar al Casal Jaume I de Gandia, davant d’un públic nombrós, i he de dir que des d’aleshores que l’estic rellegint amb molt de gust. És un llibre molt recomanable per a tots aquells que busquen una veu fresca, dotada de força i expressivitat, que fa propostes molt particulars a l’hora d’interrogar tant el món com la consciència personal.
Carles retrata amb perícia un paisatge de l’ànima format per més de cinquanta poemes que ens remeten a un jo poètic ben arrelat i, a la vegada, ascendent. L’autor gairebé sempre s’expressa en primera persona, amb l’expressa voluntat de mostrar-se, en un exercici de franquesa que va més enllà del recurs poètic. L’efecte és de proximitat, d’immediatesa, com si assistirem a autèntiques confessions. Les seues imatges són clares, els sentiments s’expressen amb transparència.

Llegir-ne més »

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Presentació del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines (Adesiara editorial)

Publicat: 22 de maig de 2013 en Saforíssims en acció | Etiquetes: , , , , | Per Editor

Dissabte 25 de maig, a les 20.30 hores tindrà lloc la presentació del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines (Adesiara editorial), traduït de l’àrab per Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni. Comptarem amb la intervenció d‘Isabel Canet, Josep Piera i una de les traductores. Naima Bemaarouf i Encarna Sant-Celoni ens recitaran una selecció de poemes en àrab i en català.

Al llarg del temps, els qui han escrit la història de l’Àndalus no han deixat de meravellar-se de la instintiva genialitat dels andalusins en el conreu de la poesia àrab clàssica. A hores d’ara, però, no ens hauria de sorprendre gens que el focus més important d’irradiació de la cultura àrab a Occident durant segles donés una bona florada de poetes extraordinàries. De la quarantena de noms que ens han arribat a través de les fonts —cosa que indica clarament que aquest tresor literari no va ser pas fruit de l’atzar—, apleguem en aquesta antologia gairebé tots els poemes que s’han conservat d’elles, rutilants perles de la nit que per primer cop fan llum en català.
Margarida Castells Criballés (Torelló, 1962), és doctora en Filologia Semítica, professora de llengua i de literatura àrabs, i traductora, i, entre 1995 i 2003, va treballar com a guia, dissenyadora de rutes i assessora al Pròxim Orient, el Magrib, el Iemen, Iran…
 L’any 1996 va guanyar els premis Ciutat de Barcelona i el Serra d’Or de la crítica literària per la traducció íntegra i directa de l’àrab al català (en col·laboració amb Dolors Cinca) de l’obra Les mil i una nits. I el 2006, el premi Serra d’Or de la crítica literària per la traducció de l’àrab al català (en col·laboració amb Manuel Forcano) de l’obra Els viatges d’Ibn Battuta.
Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959) és narradora, poeta i traductora, i ha publicat dues novel·les (Siamangorina i Al cor, la quimereta), dos reculls de narracions (Dotze contes i una nota necrològica, i Guarda’t dels jocs del destí), quatre poemaris i l’antologia Eròtiques i despentinades.
Així mateix, és autora d’una versió en prosa de la Kalevala finlandesa, ha cotraduït del danés Sottovoce, d’Anne Marie Dinesen, i DIGTE-POEMES, una antologia de Tove Ditlevsen, i ha traduït del francés, Els mil i un quarts d’hora. Contes tàrtars, de Thomas-Simon Gueullette. A més a més, és coautora de dos llibres de llengua, i ha col·laborat en diverses revistes i llibres col·lectius, sobretot de poesia.
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

La quadra de Beniopa

Publicat: 9 de març de 2013 en Saforíssims en reflexió | Etiquetes: , | Per Editor

Façana.

Isabel CanetEscoltes el clip-clap de les potes d’un cavall i penses en un d’aquells animals bruns que els gitanos trauen a passejar amunt i avall qualsevol dia de matí i que al ple migdia veus pasturar a la solana del barranc.

El món dels cavalls és per a tu un món distant, conegut només a través de les referències d’altres persones. A ta casa no n’hi va haver cap mai. En una casa de llauradors pobres només hi havia burros, per arrossegar el carro carregat de calç i llenya dels pinars als forns, dels forns als pobles, o per transportar càrregues d’arròs i oli cap a Almansa en el temps de l‘estraperlo.

Aquell temps de les cavalleries et sembla el temps llunyà de les novel·les, un temps extingit que ja sols dóna per a contarelles amb els vells del poble. Ah, però els vells dels pobles saben molt! Tan poquet que ens els escoltem…

Els vells de Beniopa parlen d’un poble que ja no té res a veure amb aquest barri de Gandia que tenim avui. Un poble quasi tan pobre com qualsevol altre de la rodalia, però autònom a l’hora de prendre les seues decisions. Un poble que decidia per a bé i per a mal, i que va perdre aquest poder un dia de l’any 65 en què governava el dictador. Gandia creixia com una taca d’oli i es xuclava els termes de les rodalies. Benipeixcar i Beniopa van perdre els drets sense poder dir ni pruna. El gran es menjava el menut. Història de perdedors.

I ara vas en cotxe i et consideres ciutadana de Gandia, ciutadana de primera, i dels burros ni te’n recordes. I encara menys de la quadra. Perquè, sí, sí, Beniopa quan era poble tenia una quadra al carrer Nou i la gent s’hi deixava els animals que en casa no cabien. S’havia de pagar una mica a l’amo, unes pessetes al mes o així, poca cosa, pots comptar… Però això no sé si t’interessa a tu, que eres tan moderna.

Bé, amo, amo de veres, no era només que del solar, de l’edifici no. La quadra s’havia construït sobre unes terres requisades pel Comitè als Caudeli, família de senyorets. L’havien alçat entre quasi tots els homes del poble, agrupats en la Colectividad Cooperativa Campesina de la CNT, fent una roda de treball. 361 socis: el meu avi i el teu, i l’avi del teu veí i l’avi de la perruquera. Sí, dona, entre tots. Quins temps aquells de la República! Amb l’esclat del 36 el Comitè va controlar l’ajuntament; les terres i les eines de treball foren col·lectivitzades. No m’ho puc ni imaginar. Era el temps de les utopies, la gent volia canviar el món, tot era de tots i el poble manava. Ho dius ara i la gent posa cara de pòcker, perquè el que volen avui els que manen és omplir-se les butxaques, res de canviar el món, que ja els va bé així. Però, aquells eren uns temps ben diferents. El mal és que el bàndol de la República va perdre la guerra i tornaren a manar els senyorets de tota la vida. Els Caudeli recuperaren el solar amb quadra i tot. De ser un edifici públic que donava servei gratuït als llauradors, passà a ser privat, així per la cara, i la gent va haver de pagar per una quadra que havien construït ells mateixos. Ja et dic: història de perdedors.

Que sí, ja sé que tot això de la quadra no et fa fred ni calor. Per això quan van la van tombar no et vas ni immutar. “Per a què serveix eixe edifici vell?” et preguntaves tu, tan partidària de desfer-te dels trastos. Que si està abandonat, que si la gent es queixa dels gats, que si la higiene, que si seria més bonica un finca nova que animara el carrer. Oh, i com et vas meravellar quan va vindre un arquitecte de Texas a Beniopa amb uns plànols sota el braç que havien travessat tot l’Atlàntic per vendre fantasies multicolors de centre social amb barbacoa inclosa!!! Què modern, xica! Això sí, a preu d’or, que el que no ens gastàvem en menjar ens ho treia l’ajuntament per a obres públiques. Total, de tanta promesa ha quedat un parking ple de brossa. I, damunt, estem arruïnats…

Alguns, com tu, s’ho van creure, tot allò. Però jo no. Jo no em vaig engolir la píndola, ni que vinguera de Texas. No se’m perd res a Texas, a mi. A mi el que m’interessa és Beniopa, perquè hi visc. I, francament, tot i que no sóc tan moderna com tu, sóc molt més conscient.

La quadra era un edifici singular, no ja a la comarca, sinó al País Valencià. Una de les poquíssimes obres producte de la revolució del 36 i les col·lectivitzacions. Un document testimoni d’una època excepcional, amb un valor digne de fer figurar Beniopa als llibres de història. Un exemple extraordinari del patrimoni cultural del segle XX. Un lloc digne de visitar, amb la seua pròpia llegenda, com tots els llocs de categoria. Perquè la quadra la té, la seua llegenda, i un dia algú la revelarà.

Disculpa, ja no me’n recordava que a tu la història no t’interessa, ni tampoc les llegendes. Les xiques modernes com tu només s’interessen pel futur, dius. Però un poble que oblida la seua història no té futur, està condemnat a perdre la identitat i a desaparéixer. ¿Quin futur creus que té Beniopa si perd els pocs referents que li queden? Doncs jo t’ho diré: ser un barri marginal de Gandia, el més pobre i marginal de tots. El que som ara mateix. Ni quadra, ni calvari, ni centre social, ni retén, ni contenidors al barranc, ni res de res. Història de perdedors.

Et veig nerviosa. ¿T’avorreixes amb mi o és que t’incomoda el que et dic? Ah, ja sé, te’n vols anar a passejar ¿veritat? Au, ves-te’n, xica. A Gandia serà, que a Beniopa no hi ha cap lloc una miqueta digne per fer la volteta, ni cap cafeteria amb una miqueta de gràcia, ni botigues per mirar aparadors. Un grapat de cases i un barranc on els gitanos passegen els cavalls, només això… Ciutadans de primera

Cada capvespre tornaven els carros al poble i portaven les olors de l’horta. Les cavalleries clip-clap-clip-clap pel carrer de la Creu cap al carrer Nou. S’havia de tindre paciència, que tots havien ocupar el seu lloc dins la quadra. Allí estaven bé, a cobert, i guardades fins a l’endemà. Quin temps aquell de les cavalleries… quin poble que ho ha perdut tot…

Isabel Canet Ferrer és presidenta d’Arc de Mig Punt. Associació Memòria i Patrimoni. Article publicat al llibret de la falla de Beniopa.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

“Diàspora”. Presentació dels contes de Frederic Barber

Publicat: 24 de maig de 2012 en Saforíssims en acció | Etiquetes: , | Per Editor

 

 

 

 

 

QUAN: Divendres 1 de juny, a les 20 hores

ON: Casal Jaume I de Gandia

Presentació del llibre de contes Diàspora, de Frederic Barber, a càrrec de l’escriptora Isabel Canet.

 

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Cicle ‘De tu a tu’, amb els novel·listes Isabel Canet i Josep Lluís Roig

Publicat: 28 de novembre de 2011 en Blog, Saforíssims en acció | Etiquetes: , , | Per Editor

QUAN: Dimecres 30, a les 20 hores

ON: Biblioteca Central Convent de sant Roc  (sala d’actes)

ORGANITZA: Saforíssims, SL

Enguany, la  Setmana Literària de Gandia acaba amb el Cicle ‘De tu a tu’ que Saforíssims enceta amb Isabel Canet, autora de La Copa dels Orígens i Josep Lluís Roig, autor de Insuficient s’escriu amb sang.

Hi intervindran també Christelle Enguix a i les professores Rosa Ribes i Carme Gosàlbez.

 

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar