Desactiva els comentaris

El nou segle d’or de les lletres de la Safor

La poeta olivera Àngels Gregori recull el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, lliurat per l’alcalde Trias, al maig de 2013. Foto: PEPE FERRERS.

La comarca viu un renaixement d’escriptors autòctons i guardonats com mai pràcticament des del famós Segle d’Or, amb el triumvirat dels clàssics Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella. El mite literari està més viu que mai.

Josep Camacho (Levante-EMV-la Safor) (cast.).

Saben que recullen el testimoni d’una rica tradició literària, la del Segle d’Or, i d’autors clàssics com Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella, que van néixer en les mateixes terres. Cinc segles després, la Safor viu un moment d’esplendor pel que fa a autors autòctons que escriuen en valencià. El terreny ja estava abonat i després del ressorgir dels anys 60 i 70 del segle passat, la relativa normalització lingüística va començar a donar els seus fruits, tot i que se sol assenyalar com a punt d’inflexió l’any 1959, quan s’instaura el Premi Ausiàs March a Gandia, enmig de la llarga nit del franquisme.

«Ha estat clau la connexió de molts dels nostres autors amb Barcelona i el fet que hagen superat el localisme, que hagen tingut una visió més universal» , apunta Maria Josep Escrivà , autora d’una tesi sobre la poesia dels anys 70 centrada en Josep Piera. L’escriptora Isabel Canet afegeix que s’ha treballat a molts nivells, especialment en la docència, «i el fet que el valencià s’haja conservat a la Safor molt millor que en altres comarques ha estat fonamental».

Ignasi Moreno (tercer per l’esquerra) després de guanyar el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva amb «L’últim rei». Foto: TONI DEUSA.

La llista començava a créixer. Tal és així que el 1986 Enric Ferrer Solivares i Joan Pellicer ja van fer una Antologia d’escriptors de la Safor (CEIC Alfons el Vell) amb una selecció de textos.

L’extensa nòmina d’escriptors de la comarca que han estat guardonats els últims anys, i especialment en el passat 2013, avala, encara hui, aquesta teoria del «mite literari» de la Safor. El passat mes de maig, la poeta olivera establerta a Barcelona Àngels Gregori recollia el premi dels Jocs Florals de Barcelona de mans de l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, per Quan érem divendres (Meteora), un poemari amb una gran dosi autobiogràfica. Era un premi més que sumava Gregori, de 28 anys, després de l’Amadeu Oller (Bambolines, 2003), l’Ausiàs March (Llibre de les brandàlies, 2007) i de l ‘Alfons el Magnànim de 2010 per New York, Nabokov & Bicicletes. L’obra de Gregori ja ha estat traduïda a diversos idiomes i està inclosa en diverses antologies. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, no s’oblida de la seva Oliva natal i cada primavera organitza el «Poefesta», que al març va arribar a la novena edició. És aquesta, precisament, una altra de les grans fites de la Safor: la pervivència d’un festival de poesia que any rere any ompli de públic el Teatre Olímpia, i que va creixent no només en actes – el «Tast», o el «Raval spoken Word» a la plaça de Sant Roc, amb la complicitat d’associacions veïnals i de comerciants- , sinó en les figures convidades.

En aquesta última edició, per exemple, els olivers van tenir l’oportunitat d’escoltar Francisco Brines, Luis García Montero o Marta Pessarrodona, i amb la sorpresa del cantautor Joaquín Sabina, amic de Gregori.

Josep Piera i Ferran Garcia-Oliver (dreta), juntament amb Víctor Rodríguez i Lluís Olivan, guanyadors del Premi València de la Diputació, al novembre. Foto: ABULAILA.

Aquest mateix mes de maig, el gandià Santiago Díaz Cano va rebre una menció especial del jurat dins del concurs literari Narcís Lunes i Bolox, convocat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Díaz va obtenir aquest guardó pel relat breu Card entre llirs. La nota curiosa va ser que hi va lliurar Oriol Junqueras, alcalde la localitat i president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Dos grans de la cultura pròpia, l’escriptor Josep Piera i l’historiador medievalista Ferran Garcia-Oliver, aconseguien estar entre els guanyadors dels últims Premis València, que concedeix la Diputació. Piera va rebre el de poesia en valencià per El temps trobat, amb influències de Proust, i el seu paisà de Beniopa el de narrativa per La melodia del desig, ambientada en la València del segle XV, però sense arribar a ser una novel·la històrica a l’ús.

Carles Miret, llegint, guanyador del premi de Beniarjó 2012 . Foto: J. C.

I a principis de desembre, Àngels Moreno donava una nova alegria en resultar la guanyadora del Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià, que concedeix l’Ajuntament de València, en el context dels XXI Premis Literaris, per la seva novel·la Un ram de roses grogues. El lleonés Adolfo Alonso va aconseguir la distinció en la modalitat de poesia amb Hacia el país del aire. L’acte de lliurament tindrà lloc una vegada estiguen publicades les respectives obres guanyadores.

L’any 2012 també hi va haver bona collita, amb l’Agustí Bartra de Terrassa per a l’oliver Josep Lluís Roig, o el Senyoriu d’Ausiàs March per a l’historiador gandià Carles Miret.

El president Fabra a l’homenatge de la Biblioteca Valenciana a Francisco Brines, el 23 d’abril passat. Foto: LEVANTE-EMV.

Els paisatges de la comarca han estat presents en molts d’aquests autors. Alguns s’han convertit en símbols literaris, com la Drova o el Cingle Verd descrits per Piera, La vall de les sis mesquites narrada per Garcia-Oliver o, més recentment, el Grau de Gandia que va inspirar Maria Josep Escrivà per al conte infantil Àngels de nata (Ed. 96) , amb il·lustracions de Maria Alcaraz.

Per tenir, la comarca té fins i tot dramaturgs guardonats. Si Ximo Vidal i Josep Enric Gonga van ser els primers a buscar un llenguatge teatral propi, Ignasi Moreno va transcendir els titulars de la premsa comarcal l’any 2009 en obtenir un accèssit per la seva obra La comèdia Borja , en la desena edició dels Premis SGAE de Teatre Infantil i Juvenil. A més, una altra obra seua, L’últim rei, representada per Lletraferits i Comediants, va guanyar a l’octubre de 2013 el I Certamen de Teatre Amateur Vila d’Oliva.

Junqueras, líder d’ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, lliura un premi a Santiago Díaz Cano, al maig. Foto: LEVANTE-EMV.

D’altra banda, en literatura infantil i juvenil hi ha una prolífica nòmina; dones com Joaquima Barba, Irene Verdú o les valleres Isabel Canet i Lourdes Boïgues. Moltes de les seves obres es llegeixen a col·legis i instituts.

En llengua castellana, cal destacar Francisco Brines, que el passat mes d’abril va rebre l’homenatge de la Biblioteca Valenciana. L’oliver pertany a la «Generació del 50», com Claudio Rodríguez o Jaime Gil de Biedma. Posseeix el Premi de les Lletres Valencianes i la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural, i a més és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i Premi Reina Sofia de Poesia.

+ Compartir
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

«Cita a la matinada». Àngels Moreno

Publicat: 17 de octubre de 2011 en Ressenyes | Etiquetes: | Per Editor

«Àngels Moreno, Cita a la matinada. Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa 2007, Bromera 2008

UNA HISTÒRIA DE CORRUPCIÓ

Àngels Moreno denuncia en Cita a la matinada un dels casos més sonats de corrupció al si del sistema valencià d’oposicions en clau de novel·la negra. Amb un bri d’intriga, i sense perdre de vista l’humor més negre, aquesta és una història que treu fum.

Les novel·les d’Àngels Moreno (Gandia, 1939) tenen, al meu parer, un gran encert en els temes que tracta i en el plantejament en clau thriller que en fa, i probable-ment per això Cita a la matinda ha estat reconeguda amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa 2007.

Però al marge de guardons literaris, aquesta novel·la —cosa que no ocorria en les anteriors—és una petita bomba de rellotgeria. Vull dir, basada en fets reals, tal com l’autora i les solapes del llibre ens asseguren, si el que ací llegim —al marge de la hipèrbole literària que comporta tota ficció— desvetla i reflecteix una part de l’entramat que hi ha darrere de certs concursos públics, cal treure’s el barret davant d’Àngels Moreno per la valentia que ha mostrat a l’hora de traslladar a la ficció un tema tan tèrbol, basat en una experiència que va tenir la sort d’escoltar de primera mà.

Però de què parlem, es demanarà segurament el lector? Doncs parlem de corrupció, d’una «màfia descarada que envolta les oposicions i que a més d’actuar amb total impunitat, es creu amb dret a fer-ho», parlem d’abús de poder i de tenir la cara ben dura. I de tot això, n’és víctima Juli, el protagonista d’aquesta història, un jove entestat en ser bomber, passe el que passe, i per a la qual cosa es prepara a consciència, és capaç fins i tot d’ajudar a preparar-s’hi altres companys, i tot i així, es veu sospitosament eliminat en tres convocatòries a oposicions consecutives per a l’Ajuntament de València.

Al voltant d’aquest argument, la novel·lista de Gandia ha construït una trama narrativa tot seguint una estructura que s’ajusta molt bé ales exigències de la novel·la d’intriga: un començament impactant i desconcertant, a partir del qual el personatge ens du en flashback als orígens de la història, fins que arribem al present; i una porta oberta al final de la història davant de la qual el protagonista es prepara per a un canvi que el lector pot i deu imaginar.

Mentrestant, en Juli —cegat en tot moment per la seua obsessió— viu un rosari de penalitats i turments que el deixen ben mermat, tant en el cos com en la ment. Un desgast al qual s’afegiran la ruïna econòmica i el mal d’amors.

A partir d’aquests elements, doncs, Àngels Moreno fa passar al lector una bona estona a partir d’una història de tocs surrealistes, inspirada en una experiència d’aquelles per tornar-se boig. I tot això ho fa transcórrer l’escriptora per una atmosfera densa i corprenedora, que si bé en ocasions podem trobar desmesurada, en d’altres, és ben creible. En canvi, potser alguns personatges i situacions resulten forçats, un tant difícils de pair.

Tot i així, la història enxampa des d’un primer moment. D’una banda, en desvetlar un comportament corrupte, i d’altra, tot mostrant-ne les conseqüències tan nefastes sobre el nostre personatge, qui, dit de passada, es veu immers en altres trames corruptes i en relacions paral·leles que li faran — per irònic que semble per a un aspirant a bomber— jugar amb foc i estar a punt de cremar-s’hi.

Lourdes Toledo

Levante, Posdata,  febrer de 2009

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Àngels Moreno

Publicat: 14 de febrer de 2011 en Escriptors Saforíssims | Etiquetes: | Per Saforíssims

Lloc i any de naixement
Gandia, 1939

Adreça electrònica
angelsmoreno [arrova] hotmail [punt] es

Nom complet
Maria Àngels Moreno Vercher

Llibres publicats

  • «D’Ahir», Colomar Editors, 1991.
  • «Potser a setembre», Bromera, 1ª Edició 1994.
  • «Malson», Bromera, 2000.
  • «Secrets inconfessables», Bromera, 2004.
  • «L’altra vida de Neus Castells», Programa «Llegir en valencià», Bromera, 2006.
  • «Cita a la matinada», Bromera, 2007.

Premis literaris

  • Ciutat d’Alzira 2000, Ajuntament d’Alzira (Narrativa) per «Malson».
  • Premi Alfons el Magnànim 2003, Diputació de València (Narrativa), per «Secrets inconfessables».
  • Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa 2007, Bancaixa, per «Cita a la matinada».

Col·laboracions en mitjans de comunicació

  • Levante, el Mercantil Valenciano. Edició la Safor.

Participació en antologies

  • «Campanes fi de segle».
  • «Textos Cordials», dels escriptors saforencs a Josep Iborra.
  • «Josep Rausell, Escriptor i Periodista», Quaderns Comarcals núm. 17, CEIC 2006.

Participació en publicacions col·lectives

  • «La memòria amagada. Dones en la història de Gandia», CEIC, 2002.
  • «Escriure el País», Brosquil, 2005.
  • «Literal», Grup 10, 2006.
  • «Capiscol», Relats dels Pirineus, 2008.

 

Altres dades d’interès

Ressenyes

Altres referències en aquest web

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar