«Àngels Moreno, Cita a la matinada. Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa 2007, Bromera 2008
UNA HISTÒRIA DE CORRUPCIÓ
Àngels Moreno denuncia en Cita a la matinada un dels casos més sonats de corrupció al si del sistema valencià d’oposicions en clau de novel·la negra. Amb un bri d’intriga, i sense perdre de vista l’humor més negre, aquesta és una història que treu fum.
Les novel·les d’Àngels Moreno (Gandia, 1939) tenen, al meu parer, un gran encert en els temes que tracta i en el plantejament en clau thriller que en fa, i probable-ment per això Cita a la matinda ha estat reconeguda amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa 2007.
Però al marge de guardons literaris, aquesta novel·la —cosa que no ocorria en les anteriors—és una petita bomba de rellotgeria. Vull dir, basada en fets reals, tal com l’autora i les solapes del llibre ens asseguren, si el que ací llegim —al marge de la hipèrbole literària que comporta tota ficció— desvetla i reflecteix una part de l’entramat que hi ha darrere de certs concursos públics, cal treure’s el barret davant d’Àngels Moreno per la valentia que ha mostrat a l’hora de traslladar a la ficció un tema tan tèrbol, basat en una experiència que va tenir la sort d’escoltar de primera mà.
Però de què parlem, es demanarà segurament el lector? Doncs parlem de corrupció, d’una «màfia descarada que envolta les oposicions i que a més d’actuar amb total impunitat, es creu amb dret a fer-ho», parlem d’abús de poder i de tenir la cara ben dura. I de tot això, n’és víctima Juli, el protagonista d’aquesta història, un jove entestat en ser bomber, passe el que passe, i per a la qual cosa es prepara a consciència, és capaç fins i tot d’ajudar a preparar-s’hi altres companys, i tot i així, es veu sospitosament eliminat en tres convocatòries a oposicions consecutives per a l’Ajuntament de València.
Al voltant d’aquest argument, la novel·lista de Gandia ha construït una trama narrativa tot seguint una estructura que s’ajusta molt bé ales exigències de la novel·la d’intriga: un començament impactant i desconcertant, a partir del qual el personatge ens du en flashback als orígens de la història, fins que arribem al present; i una porta oberta al final de la història davant de la qual el protagonista es prepara per a un canvi que el lector pot i deu imaginar.
Mentrestant, en Juli —cegat en tot moment per la seua obsessió— viu un rosari de penalitats i turments que el deixen ben mermat, tant en el cos com en la ment. Un desgast al qual s’afegiran la ruïna econòmica i el mal d’amors.
A partir d’aquests elements, doncs, Àngels Moreno fa passar al lector una bona estona a partir d’una història de tocs surrealistes, inspirada en una experiència d’aquelles per tornar-se boig. I tot això ho fa transcórrer l’escriptora per una atmosfera densa i corprenedora, que si bé en ocasions podem trobar desmesurada, en d’altres, és ben creible. En canvi, potser alguns personatges i situacions resulten forçats, un tant difícils de pair.
Tot i així, la història enxampa des d’un primer moment. D’una banda, en desvetlar un comportament corrupte, i d’altra, tot mostrant-ne les conseqüències tan nefastes sobre el nostre personatge, qui, dit de passada, es veu immers en altres trames corruptes i en relacions paral·leles que li faran — per irònic que semble per a un aspirant a bomber— jugar amb foc i estar a punt de cremar-s’hi.
Lourdes Toledo
Levante, Posdata, febrer de 2009
