Maria Josep Escrivà, Euram Safor i La Casa Calba, guardonats amb el XV Premi Abril d’Acció Cívica Valenciana

Publicat: 12 de maig de 2015 en Notícies | Per Juli Capilla

Divendres 8 de maig es féu el lliurament del XV Premi Abril d’Acció Cívica Valenciana, que concedeix anualment el col·lectiu Compromís per la Safor-Valldigna. Enguany, els guardons han correspost, en la categoria de col·lectiu, a Euram Safor (http://www.euramsafor.eu/) i en la categoria individual, a la nostra companya Maria Josep Escrivà (http://rebostbucomsa.blogspot.com.es/2013/08/maria-josep-escriva_13.html). El VII Premi Abril Jove fou per a La Casa Calba (http://www.lacasacalba.org/).

+ Compartir
·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     

Ignasi Mora reivindica el valencià en l’acte que el va nomenar Fill Predilecte de Gandia

Publicat: 29 de abril de 2015 en Blog, Notícies | Per Juli Capilla

El passat 23 d’abril va tenir lloc el nomenament d’Ignasi Mora com a Fill Predilecte de Gandia. En la sessió plenària extraordinària tots els grups municipals van llegir emotius discursos sobre la trajectòria periodística i literària de Mora. El nostre amic i escriptor, tot i agrair el seu nomenament, va aprofitar per reivindicar el valencià i per promocionar-lo a partir d’un pacte que en garantisca la presència en la societat gandiana, en concret, i saforenca i valenciana, en general.

Us  trasncrivim tot seguit el seu discurs. Interessantíssim. No us el perdeu!

 

DISCURS DE LA RENAIXENÇA

  1. La meua mare no va llegir mai cap llibre meu, ni cap article, ni res del que jo escriguera. No era analfabeta, era una fan de Rafael Pérez i Pérez, fill de Quatretondeta i mestre d’escola, que a més a més escrivia novel·les rosa en temps lliure. Fins a la mort, la mare es va mantindre tossudament indiferent davant tot allò que jo escrivia, sobretot per la llengua amb què ho expressava.
  1. Els meus pares participaren en la substitució lingüística dels seus fills. En els anys 50 del segle XX, en plena dictadura franquista, ens canviaren o ens intentaren canviar la llengua històrica i pròpia dels valencians. Van ser els meus mateixos pares qui em van intentar tallar de soca-arrel les paraules que havien heretat generació rere generació, la llengua que parlaven entre ells i amb els pares dels meus pares, la que parlaven els pares dels pares dels meus pares, i així succesivament.
  1. Com a bon investigador de la consciència humana, Sigmund Freud pensava que les coses succeeixen per motius que no són els que creuríem evidents. ¿Quantes vegades hem vist que els altres amaguen les autèntiques causes dels seus actes i fins i tot que desconeixen aquestes causes? Moltes. Tantes que podríem parlar d’una realitat visible i d’una altra invisible que basteix la realitat visible. Per tant, si fem cas de Freud i, en compte d’aplicar la seua concepció recelosa als neuròtics, ho fem a la realitat nostra de cada dia, obtindrem una clau imprescindible per a obrir el nostre pany secret.
  2. Observem la realitat invisible de les agressions contra la nostra llengua i no hi veurem només la intolerància de Felip V, que va encetar el genocidi lingüístic valencià. La intolerància del Borbó amaga també l’intent de destruir el nostre sentit col·lectiu, els equilibris d’una societat, i amaga el desig dels intolerants, que és el de convertir-nos en subordinats i en subsidiaris. I tota una sèrie d’estructures mentals de la societat es projecten en la llengua. Per posar-ne tan sols un exemple: la mania humana de ser més els uns que els altres, usa també la llengua per a fer creure que els valencianoparlants són inferiors als castellanoparlants. ¿Qui no veu aquesta realitat amagada i alhora tan clara?
  3. No hi ha argument possible per a justificar el genocidi del valencià, ni de cap altra llengua del món. Fins i tot la biologia comprén que com més diversitat, més vida existeix. I al contrari. Cal pensar a més a més que una llengua és el més gran bé cultural immaterial d’una societat. D’altra banda, el castellà ens acosta a molts països i gents que parlen aquesta llengua al món, el castellà és un instrument molt útil per a nosaltres els valencians. Però, per més humil que siga, el valencià és la nostra llengua històrica, pròpia. Adoptar una mare de més recursos que la pròpia, mai hauria de suposar destruir la nostra pròpia mare.
  1. Hem passat o perdut molts i molts anys discutint sobre aspectes de la naturalesa del valencià. Ens hem barallat, insultat, odiat per causes que semblaven evidents, però que amagaven altres causes, les secretes, que eren les que conduïen a no usar la llengua, ni treballar-la ni dignificar-la, sinó a destruir-la. Hem actuat com si fórem enemics, i no hi ha pitjor enemic que el de dins de casa.
  1. Ja sé que hem anat molt lluny en aquesta autoimmolació com a valencians. Ja sé que molts esteu en plena fase de substitució lingüística. Ja sé que res no es fa en quatre dies. Ara bé, ¿he d’odiar i maleir ma mare? ¿He de responsabilitzar-la del que li dictava l’inconscient, que els poders construeixen per mètodes que acaben sent subliminals? ¿He de culpabilitzar una part de la societat valenciana, que inconscientment ha intentat substituir la llengua pròpia per una altra? No, decididament no. Perquè jo sóc un membre més de la societat valenciana, que viu inevitablement les virtuts i els defectes d’aquesta societat. I perquè una societat dividida no és una societat, sinó un niu de despropòsits, com podem veure-ho cada dia, que perjudica als col·lectius, però també i molt a cadascun dels individus.
  1. Jo propose un pacte: començar de nou. Propose usar la nostra llengua, estudiar-la, salvar-la. Fer nàixer ara i ací un moviment de renaixença, els fills immediats del qual serien un estímul per a obrir-se pas en el futur i un bon motiu de cohesió social, en una societat de valors tan degradats i degradants com la nostra. I propose convertir Gandia en un model de recuperació d’una llengua que puga ser mostrat al món.
  1. Per tot això, com a fill predilecte que m’heu fet i amb l’ànim de ser profitós per a la meua ciutat, em compromet des d’ara mateix a abandonar el meu confortable abanderament i deslligar-me de tot pensament o doctrina que no siga la de recuperar, enfortir i enaltir la llengua històrica dels valencians.
  2. En el fons, els nostres enemics reals com a humans no són els altres humans. No haurien de ser-ho si més no i, si ho són, algun error estem cometent. Sant Pau, en la primera carta als corintis, adverteix: “El darrer enemic destituit serà la mort”. I com recorde que deia Josep Pla, ¿per a què hem d’ajudar a la mort, si ella sap arrasar per complet la vida? El nostre enemic és la mort d’allò que estimem, també de la nostra llengua, aquesta mare de paraules. I en aquest context i per acabar, un record sentit dedicat als escriptors Joan Pellicer i Bataller i Joan M. Monjo, que haurien sigut candidats al reconeixement que de tots hui estic rebent, si la mort, com una riuada rabiosa, no els haguera tallat el camí de la vida.

 Ignasi Mora, 23 d’abril de 2015

ignasi-fill

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     

AUIR, LLUM I NATURA

Publicat: 26 de abril de 2015 en Blog | Etiquetes: , , , , , , , | Per Maria Josep Escrivà

Per Maria Josep Escrivà

El llibre(t) de la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia de 2015, que duu per títol Llum, va titular un apartat «Auir, llum i natura», i se’ns va proposar, a un bon grapat de poetes, de col·laborar-hi, estratègicament instal·lats entre les magnífiques fotografies d’Alberto de Sanfélix, Elisa Vila i Javier Alborch. Tretze dels disset poetes formen part del col·lectiu Saforíssims Societat Literària.

El llibre, que des de fa molts anys s’ha guanyat, per mèrits propis, un prestigi que el situa entre les millors publicacions falleres de tot el País Valencià, ha obtingut enguany el Premi a la Qualitat Literària Global, que atorga el CEIC Alfons el Vell de Gandia. En el rànquing, sempre capriciós, dels premiats per la Generalitat Valenciana (Premis a la promoció del valencià en els llibrets de falla, es diuen), aquest Llum de Sagrada Família-Corea ha quedat el número huit.

El llibre sencer es pot fullejar des d’aquest enllaç d’issuu. I per si la publicació no fóra encara prou solvent, en aquesta ocasió s’ha completat amb un documental audiovisual, que es pot visualitzar complet ací. I, encara més, s’ha compost una cançó per a l’ocasió, que us recomanem vivament d’escoltar ací.

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Fotografia: Alberto de Sanfélix

 

La secció «Auir, llum i natura» inclou un text introductori de Jesús Villaplana, biòleg, especialista en ornitologia, divulgador de la ciència, escriptor… Un tastet:

«Caminar per la platja, admirar la vida, les formes, els colors i les olors de la natura, amb la línia del cel emmarcada sols pel cim del Mondúver i l’horitzó marí sense cap edifici, carretera, ni fanal que introduïsquen artificialitat, és tot un luxe que no podem perdre, un signe de qualitat ambiental difícil de trobar en altres municipis costaners valencians, un regal per als sentits dels gandians i els visitants, un patrimoni natural que no podem canviar per diners perquè amb diners no es pot fer de nou. És per això que quan es promouen i s’incentiven projectes d’urbanització d’aquesta àrea amb la construcció d’hotels, cases, aparcaments, càmpings, carreteres, xiringuitos i passarel·les, inevitablement pensem en la pèrdua d’aquests valors naturals; l’experiència del que ha ocorregut en altres llocs semblants així ho confirma. La pràctica totalitat del litoral valencià ja ha estat urbanitzada; la proposta de construir en els últims reductes sense formigó sembla una irresponsabilitat. Estem davant un moment crucial per la irreversibilitat que comportaria la urbanització, però si optem per la conservació i la regeneració, com en el seu moment es va decidir amb la Devesa del Saler de València, segur que a llarg termini eixirem guanyant i les futures generacions ens ho agrairan.»

Jesús Villaplana Ferrer: «La platja de l’Auir, un tros de natura. A la vora de la desaparició», Llum, Associació Cultural Falla Sagrada Família-Corea, Gandia, 2015.

A continuació reproduïm les fotografies i els versos que, dins de la secció «Auir, llum i natura», componen una espècie de lletania, un poema d’amor dedicat a aquest espai costaner que volem protegit i regenerat, que sabem i que sentim més viu que mai. Al peu de cada foto, hi consten les autories. La tornada que s’hi repeteix en tots els casos és culpa de Maria Josep Escrivà.

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

  Foto: Javier Alborch
Versos: Josep Lluís Roig

 

Existeixen els llocs on s’esborren les fronteres
on les persones són i es troben, llocs on s’ajunta
el mar amb l’aigua dolça per a estimar-se a sota
i damunt l’arena, per fecundar-la en tamarits i peixos.

No ho sentiu?
No sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

 Foto: Javier Alborch
Versos: Vicent Lloret

 

Salnitre que mulla la sorra
Vent que acarona el rostre
Clivells de mar que senten
El pols d’un cor amb vida

No ho sentiu?
No sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

 Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Vicenta Llorca

 

Pot ser sigues bes marí surant damunt la mar.
O suport indefugible que la terra verge exigeix a la pluja.
Millor el cant terrerós de l’alosa a sobre d’un cirerer florit.
El vol dels vilans a la recerca de recer fecund.

No ho sentiu?
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Josep Piera

 

Sonen les ones del mar
a l’Auir.
Sonen els brolls dels ullals
a l’Auir
Sonen els cants de les aus
a l’Auir.

No ho sentiu?
No sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Elisa Vila
Versos: José Manuel Prieto

 

Deixeu-nos-la intacta
entre la línia d’horitzó i el deliri,
entre el batec de l’aire
amb el frec de les ones on vam ser.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Alexandra Pérez

 

Mira les ones que, a l’ullal, fa la pluja
escolta el vent que canta als canyars
eixe que pentina dunes
que a l’hivern llepa la mar.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Elisa Vila
Versos: Josep-Carles Català

 

Amb peus ferms a la terra
dic al vent que m’acompanye amb el seu cant sinuós
perquè sóc part ineludible de la seua bellesa i equilibri
i amb el meu compromís done sentit a la desinteressada voluntat pròpia de ser
[terra fèrtil i verda benaurança.

No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Teresa Pascual

 

El prec commou l’arena
de les dunes obertes,
l’espiga del borró
tremola entre el canyís.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Vicent Olaso

 

He caigut damunt l’arena. S’escola per uns punys que retenen entre els dits
pirates desembarcats, mercaders perduts, infants segrestats.
A la vora de l’oceà, sempre igual, sempre canviant.
Dels cabells fins a la punta dels peus, el plaer de cobrir-se de sorra
[és major en primavera.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

11_Monduver_PROVA

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Paco Castells

 

Danses improvisades al compàs del vent
vida latent, esclats sobtats
l’etern espectador, ert, privilegiat
respon amb atronador ressò.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Àngela Guixot

 

Qui és que no ve del cau de la sargantana?
Qui és que no mira amb parpelles de borró?
Qui és que no sap qui és, i posa en subhasta
la sang de la mar, el batec del peixos a les venes?

No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: J. V. Cabrera

 

El pacte podrit popular toca amb pedra
i el parany es perfila com un polp.
Els peus mamprendran les petges
de la pena apamada en plors.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Juli Capilla

 

A la platja de l’Auir volen fer una desfeta;
hòmens terribles, terrossos, torrossos
Aturem-los els peus, les mans, l’escassa intel·ligència,
en nom de la divina servitud a la deessa Minerva.

No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Jordi Puig

 

No veieu, estúpids, l’anar del corriol,
el pas silent d’un cargol; l’escarabat, entre el senill;
un miracle de sargantana; les dunes i el borró?
I si fóra, tan sols, el meu cor? Si fóra que ho decidim…

No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Javier Alborch
Versos: Miquel Moiga

 

Milers d’arrels a les trinxeres
s’hi juren que mai no beuran l’aigua d’una
terra enverinada
ni s’hi deixaran trepitjar.

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

LLUM 2015 IMPRESSA.indd

Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Carles Mulet

 

Deixeu l’Auir en pau
que el pasturen les ones
touchez pas ma peau de plage
quin vol blau de pessigolles!

No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?

 

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Presentació del llibret de la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia

Publicat: 2 de febrer de 2015 en Blog, Notícies, Tauler d'anuncis | Per Juli Capilla

La presentació del llibret de la falla Sagrada Família-Corea de Gandia tindrà lloc el divendres, 13 de febrer, a les 20.30 h, al carrer Magistrat Català, 13  de la capital de la Safor. Com sabeu, es tracta d’una publicació de qualitat que pot ser de gran interès. L’any passat, de fet, van publicar un llibret que va tenir una gran repercussió en el món de la festa, i també entre els lletraferits, i propicià una publicació a Edicions Bromera que ha tingut un gran èxit.

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Adelina Bataller, una vida digna

Publicat: 3 de gener de 2015 en Blog | Etiquetes: , , | Per Maria Josep Escrivà
mora_ignasi_cEl dia 29 de desembre de 2014 va morir a Gandia Adelina Bataller, professora de literatura, locutora de Ràdio Gandia durant els anys 50, companya d’inquietuds culturals i de vida del poeta Joan Climent.
Ignasi Mora, escriptor, amic pròxim tant de Joan com d’Adelina, i autor del llibre Joan Climent, poeta. Un supervivent del segle XX, va escriure aquest article d’opinió, que es va publicar a Las Provincias el dia 30 de desembre de 2014.
Adelina Bataller 01 1979 Tarragona

Adelina Bataller fotografiada en un viatge a Tarragona l’any 1979. Arxiu familiar.

Sóc un militant contra la mort, contra tot el vast exèrcit de la mort, un soldat del qual va fer diana ahir en Adelina Bataller, la professora de literatura, la companya de Joan Climent, la meua amiga. La ràbia que em produeix, la impotència amarga que sent en cada triomf seu, l’he de reconduir per caminss també enrabiats.

Em dol que, a pesar del nostre posicionament ideològic avançat, Adelina es quedara al marge o no entrara dins de l’amistat que vaig compartir amb Joan. Fins que aquest no va morir, no vaig anar a dinar de tant en tant amb Adelina i vam entaular una amistat i moltes confidències.

Tant és així que en el llibre Joan Climent, poeta. Un supervivent del segle XX que s’acaba d’editar, em vaig atrevir i arriscar a fer un diari íntim atribuït a Adelina, si bé explícitament apòcrif. No he tingut ni temps per a preguntar-li què en pensava, ja mai sabré la seua resposta.

Portada del llibre escrit per Ignasi Mora i publicat el novembre de 2014 per Edicions 96.

Portada del llibre escrit per Ignasi Mora i publicat el novembre de 2014 per Edicions 96.

Ràbia sent ara també de tots aquells anys maleïts de la dictadura franquista en què les ments més perverses anaven amb mala fe darrere d’aquells enamorats de la literatura i de la vida, Joan i Adelina, Adelina i Joan, que feren de les seues biografies l’anul·lació de la mort.

La història de Gandia i de la Safor queda amarada d’intel·ligència i de curiositat cultural i artística que hi ha aportat Adelina Bataller. Ella sentí la mediocritat abismal de la Gandia dels 40, dels 50, dels 60… Però, tot i que patí aquella desgràcia, estic convençut que fins a l’últim moment, la seua vida va ser digna.

Ignasi Mora

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

Conversa amb Moisés Llopis a partir del llibre ‘Vidre d’estam’

Publicat: 26 de novembre de 2014 en Blog, Saforíssims en acció, Tauler d'anuncis | Etiquetes: , | Per Editor

moisesllopis2

La Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna, a Gandia, acollirà el proper dissabte 29 de novembre, a les 19:30h, al 1r pis, una conversa oberta entre Moisès Llopis Alarcon i Maria Josep Escrivà, a partir del llibre Vidre d’estam (Germania 2014).

Clourem l’acte amb un recital col·lectiu.

moisesllopis

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     

Saforíssims a la I Festa Estellés de Torelló (Osona)

Publicat: 31 de octubre de 2014 en Blog | Etiquetes: , , , , , , , | Per Maria Josep Escrivà

Per Maria Josep Escrivà

Ens hi va convocar l’Anna Brines, una simatera (de Simat, la Safor-Valldigna) traslladada a la comarca catalana d’Osona per motius de feina. Però l’Anna no està sola. L’hi acompanyen una bona colla de valencians i valencianes, nodrida, i sobretot molt activa, entestats a fer circular en el sentit sud-nord —i viceversa, que tot depèn des d’on mirem— la riquesa cultural, literària, que compartim, des de la Safor com a punt neuràlgic que l’Anna, i Vanessa Català, i l’Empar Cogollos, i Ferran Pastor, i el Sergi… coneixen bé i voldrien que allà dalt es coneguera igualment.

 

Anna_Brines

Anna Brines, amb la seua samarreta estellesiana, mentre ens explicava el projecte anomenat Llibres viatgers, impulsat des de la biblioteca de Torelló.

 

Afortunadament per als seus propòsits, s’hi varen topar amb la Carme Trabal Benítez, directora de Biblioteques de Torelló i dona tan discreta —més pel que intuïsc que pel que en sé— com eficient i rigorosa en la seua feina. Sota l’empara de Carme, les torellonenques d’adopció varen posar en marxa un projecte anomenat Llibres viatgers, gràcies al qual es varen posar en contacte amb Saforíssims Societat Literària.

 

carme_jordi_victor

Carme Trabal explicant el programa de la Festa Estellés. Està flanquejada pel poeta de Torelló Jordi Dorca (esquerra de la foto) i per l’escriptor i periodista Víctor Mansanet, de Simat de la Valldigna (a la dreta).

 

I després d’algunes trobades i d’ampliar coneixences personals, aquesta tardor se’ns va comunicar la intenció de celebrar, a Torelló, la I Festa Estellés, i se’ns va posar en safata l’oportunitat de conèixer in situ el poble i la seua biblioteca activa tan interessada en les publicacions de les escriptores i els escriptors saforencs… i valencians. «Molta força als Països Valencians!» ens han desitjat des de més al nord els nostres companys de lletres. I molt ben vinguda ha sigut aquesta injecció de moral, «dit siga castament i amb perdó de la taula», així com ho fa al seu «Cant de Vicent» el gran poeta de Burjassot que ens va congregar dissabte 25 d’octubre en aquell municipi de la Plana de Vic.

 

10609732_1567312573492660_6351295137855057686_n

Cartell dissenyat pel company Jordi Puig, des d’on Estellés convidava a la seua Festa, amb un repertori bonic de catalans d’Osona i catalans del País Valencià en poètica convivència.

 

L’acte es va iniciar amb les intervencions, des del públic, de tres participants oliveres (d’Oliva, la Safor): Irene, Maria i Pilar. Immediatament després, el també oliver Ferran Pastor ens va oferir una performance que no necessita ser explicada amb paraules, si donem crèdit a l’expressivitat de la foto. Mentrestant, també des del públic, Empar Cogollos anava remarcant les accions del company a base de versos: «Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires […].»

 

Ferran ? en una interpretació ben realista del conegudíssim poema en què Estellés va recrear el gaudi de cruspir-se un pimentó torrat. A la foto, el moment en què, des del públic, Empar Cogollos deia, exactament, allò de «...i me'l fot!

Ferran Pastor Alemany, en una interpretació ben realista del conegudíssim poema en què Estellés va recrear el gaudi de cruspir-se un pimentó torrat. A la foto, el moment en què, entre enmig de l’auditori, Empar Cogollos s’aixecava i recitava, exactament, allò de «cloc els ulls i me’l fot!».

 

Empar Cogollos hi posà la veu al famós poema d'Horacianes.

I Empar Cogollos, que hi posà la veu al famós poema de les Horacianes.

 

A continuació anaren recitant  diversos poemes de Vicent Andrés Estellés: Víctor Mansanet, Carme Codina, Sílvia Caballeria, Pol Blancafort. I en un segon bloc de participacions, un grup nodrit de rapsodes de la comarca ens acostaren així mateix textos d’autores i autors de referència ben propera, com ara —i que se’m disculpe la tria parcial— del torellonenc Segimon Serrallonga (1930-2002); de la veterana i admirada poeta, també de Torelló, Maria Font; de la més jove de Vic Anna Miralpeix; de l’apreciada Josefa Contijoch (Manlleu, 1940);

 

silvia_pol

És de justícia destacar l’alta qualitat de la recitació per part de totes les persones que participaren a la Festa Estellés. Així dóna molt de gust sentir poesia. A la foto, en representació de tota la colla, Sílvia Caballeria i Pol Blancafort, a la flauta travessera.

 

o de Jordi Dorca, un altre poeta de Torelló (quin poble fructífer en poetes; podria agermanar-se amb Oliva!) que va recitar una tanka amb la qual, a banda de tocar fibra a la gent saforenca, va donar pas a la presentació, per part de Josep Lluís Roig i de Maria Josep Escrivà, de L’inventari clement de Gandia.

TANKA PER A GANDIA


Bleixa Gandia

entre llençols de pluja
i portals nobles.
Tornen, sense por, dies
de cavallers i espectres.

Jordi Dorca

 

L’inventari clement de Gandia, aquell llibre emparentat amb l’altre inventari clement que es va publicar l’any 1971, com a guanyador —o això crèiem— del premi Ausiàs March de l’any 1966. Però… Però no: el que Vicent Andrés Estellés hi presentà en realitat, i amb el qual guanyà aquella convocatòria és aquest que ha publicat recentment Edicions 96 —que duu la distinció afegida «de Gandia», per no confondre els lectors— i sobre el qual, si voleu, podreu conèixer més detalls, i exposats de manera més ordenada que tot això, des d’aquest enllaç on s’expliquen «Les peripècies de l’inventari perdut, i retrobat, d’Estellés».

 

L'inventari clement de Gandia, el vertader guanyador del premi Ausiàs March de Gandia de l'any 1966. Edicions 96, 2012. Disseny de Pau Àlvarez.

L’inventari clement de Gandia, el vertader guanyador del premi Ausiàs March de l’any 1966. Edicions 96, 2012. Disseny de Pau Àlvarez.

Christelle Enguix és del mateix poble que Ausiàs March —Beniarjó—, però fa uns anys que s’ha traslladat a viure al Maresme. Ens consta que la saforíssima va captivar l’auditori amb la seua manera de recitar dos poemes del Llibre d’exilis. Però és que Estellés ens ho posa ben fàcil!: «…És el desig de l’arbre, / i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. / De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. / I una pàgtria lliure, i lluminosa, i alta.»

 

Christelle

Christelle Enguix

 

I, quasi per acabar, Biel Barnils, que només coneixíem en la vida virtual del seu blog Tinta xinesa, ens va demostrar —per si no ho teníem clar encara— quin rendiment es pot traure, des de l’oralitat, a la poesia d’un dels poetes més grans, en llengua catalana, del segle XX. Quina llàstima, no poder escoltar el tastet de l’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés, que hi va fer en Biel!

 

Biel_Barnils

Biel Barnils i Carrera (Barcelona, 1976)

 

La cantant osonenca Clara Marsó, i un documental en versió reduïda que ens va preparar el periodista i escriptor de Simat, Víctor Mansanet, emès per Canal 9 (quan Canal 9, la televisió pública valenciana, encara existia!) l’any 2012 (Estellés, poeta de meravelles) clogueren la part literària d’aquesta I Festa Estellés de Torelló.

 

Clara_Marso

Clara Marsó hi va posar el punt emocionat de la lírica cantada.

Victor_Mansanet

Víctor Mansanet i Boïgues (Simat de la Valldigna, 1956)

 

Però, fidels a l’esperit de la Festa Estellés, promoguda per l’escriptor Josep Lozano (així va començar, l’any 2010), el colofó gastronòmic fou el que va sentenciar de manera feliç aquesta trobada. Nosaltres, els valencians (i valencianes) hem arribat a somniar, des d’aleshores, si no aconseguirà Estellés i els seus versos aquella cohesió territorial i cultural que altres mampreses més solemnes no han aconseguit…, encara. Ai, el cap, sempre amb les seues càbales…: «Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi. / L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.»

 

Cloenda gastronòmica de la Festa Estellés de Torelló. Confiem que després de la primera en vinguen moltes més.

Cloenda gastronòmica de la I Festa Estellés de Torelló. Confiem que després de la primera en vinguen moltes més.

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar     
Desactiva els comentaris

La 5a Festa Estellés de Gandia, l’1 de novembre

Publicat: 16 de octubre de 2014 en Saforíssims en acció | Etiquetes: , , | Per Editor

Arriba la 5a Festa Estellés Gandia! L’1 de novembre, a les 12h, a la plaça Rei En Jaume I de la ciutat ducal. Estellés, a la plaça! Poesia i música, a peu de carrer. Per tal de fer-ne una previsió i organitzar l’acte, envieu els vostres poemes a saforissims@saforissims.org.

 

·   PDF   ·   Versió imprimible   ·   Recomanar