Divendres passat, a València, dins dels premis de la crítica que atorguen els Escriptors Valencians, es dedicà un homenatge al poeta Marc Granell, al qual m’adheresc de ple. Escric aquesta adhesió uns dies abans, perquè l’agenda m’impedeix d’assistir-hi, com hauria estat el meu gust. Però vull ser-hi, ni que siga de paraula. I vull ser-hi per a reconèixer públicament el valor de l’obra i de la vida de Marc Granell. La justa valoració de la seua dedicació durant dècades a la literatura en moltes de les facetes que la fan possible, mereix aquest homenatge i el record viu de la seua tasca ingent.
Vull dir que Marc Granell té ben merescut aquest record, com a poeta, com a traductor, com a editor i com a apadrinador, en els seus inicis, de moltes de les veus poètiques del panorama actual. Per això, però també per la seua coherència personal, per la seua excel·lència poètica i per la seua bondat humaníssima, s’ha convertit en un referent de les lletres valencianes. No debades, el seu “llarg camí llarg” dedicat vitalment a la poesia, s’ha vist reconegut fa poc amb dues publicacions que antologuen i estudien la seua obra. Així, qualsevol que haja seguit la producció literària feta a València en els últims 40 anys, sap que Marc Granell ha exercit amb excel·lència lúcida, constància infinita, solidaritat amable i rigor apassionat, el seu compromís vital, ètic i estètic, amb la poesia.
A Marc Granell el conec des dels primers anys 70, uns anys fantàstics on tot semblava somiable, fins a l’ara mateix, un temps d’esperances que pot fer possibles aquells somnis de poetes i molts altres. Han sigut 40 anys de conviure i de compartir, com dos amics, cadascú des del seu fer personal, l’entusiasta esforç generacional de construir, vivificar i modernitzar una literatura que heretàrem pràcticament com un silenci, o des de l’oblit, a excepció d’uns pocs noms mestres.
D’aquella energia, n’han quedat obres avui àmpliament llegides, conegudes i reconegudes pels lectors. I la tasca de M. Granell com a editor es fa visible si es vol tenir una idea del que suposaren aquells anys que ara mirem des de la distància, no des de la nostàlgia. Van ser aquells temps, i així es veurà quan s’estudie seriosament la literatura dels finals del segle XX, una època d’iniciatives literàries com mai abans s’havien posat en actiu. I en moltes d’aquestes, i de les importants, el treball i el segell de Granell hi és. Això que dic i més queda testimoniat al llibre La poesia de Marc Granell que Ramon Córdoba acaba de publicar. Llegir-lo és un altre homenatge a Marc Granell.
