Per Maria Josep Escrivà
El llibre(t) de la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia de 2015, que duu per títol Llum, va titular un apartat «Auir, llum i natura», i se’ns va proposar, a un bon grapat de poetes, de col·laborar-hi, estratègicament instal·lats entre les magnífiques fotografies d’Alberto de Sanfélix, Elisa Vila i Javier Alborch. Tretze dels disset poetes formen part del col·lectiu Saforíssims Societat Literària.
El llibre, que des de fa molts anys s’ha guanyat, per mèrits propis, un prestigi que el situa entre les millors publicacions falleres de tot el País Valencià, ha obtingut enguany el Premi a la Qualitat Literària Global, que atorga el CEIC Alfons el Vell de Gandia. En el rànquing, sempre capriciós, dels premiats per la Generalitat Valenciana (Premis a la promoció del valencià en els llibrets de falla, es diuen), aquest Llum de Sagrada Família-Corea ha quedat el número huit.
El llibre sencer es pot fullejar des d’aquest enllaç d’issuu. I per si la publicació no fóra encara prou solvent, en aquesta ocasió s’ha completat amb un documental audiovisual, que es pot visualitzar complet ací. I, encara més, s’ha compost una cançó per a l’ocasió, que us recomanem vivament d’escoltar ací.
Fotografia: Alberto de Sanfélix
La secció «Auir, llum i natura» inclou un text introductori de Jesús Villaplana, biòleg, especialista en ornitologia, divulgador de la ciència, escriptor… Un tastet:
«Caminar per la platja, admirar la vida, les formes, els colors i les olors de la natura, amb la línia del cel emmarcada sols pel cim del Mondúver i l’horitzó marí sense cap edifici, carretera, ni fanal que introduïsquen artificialitat, és tot un luxe que no podem perdre, un signe de qualitat ambiental difícil de trobar en altres municipis costaners valencians, un regal per als sentits dels gandians i els visitants, un patrimoni natural que no podem canviar per diners perquè amb diners no es pot fer de nou. És per això que quan es promouen i s’incentiven projectes d’urbanització d’aquesta àrea amb la construcció d’hotels, cases, aparcaments, càmpings, carreteres, xiringuitos i passarel·les, inevitablement pensem en la pèrdua d’aquests valors naturals; l’experiència del que ha ocorregut en altres llocs semblants així ho confirma. La pràctica totalitat del litoral valencià ja ha estat urbanitzada; la proposta de construir en els últims reductes sense formigó sembla una irresponsabilitat. Estem davant un moment crucial per la irreversibilitat que comportaria la urbanització, però si optem per la conservació i la regeneració, com en el seu moment es va decidir amb la Devesa del Saler de València, segur que a llarg termini eixirem guanyant i les futures generacions ens ho agrairan.»
Jesús Villaplana Ferrer: «La platja de l’Auir, un tros de natura. A la vora de la desaparició», Llum, Associació Cultural Falla Sagrada Família-Corea, Gandia, 2015.
A continuació reproduïm les fotografies i els versos que, dins de la secció «Auir, llum i natura», componen una espècie de lletania, un poema d’amor dedicat a aquest espai costaner que volem protegit i regenerat, que sabem i que sentim més viu que mai. Al peu de cada foto, hi consten les autories. La tornada que s’hi repeteix en tots els casos és culpa de Maria Josep Escrivà.
Foto: Javier Alborch
Versos: Josep Lluís Roig
Existeixen els llocs on s’esborren les fronteres
on les persones són i es troben, llocs on s’ajunta
el mar amb l’aigua dolça per a estimar-se a sota
i damunt l’arena, per fecundar-la en tamarits i peixos.
No ho sentiu?
No sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Javier Alborch
Versos: Vicent Lloret
Salnitre que mulla la sorra
Vent que acarona el rostre
Clivells de mar que senten
El pols d’un cor amb vida
No ho sentiu?
No sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Vicenta Llorca
Pot ser sigues bes marí surant damunt la mar.
O suport indefugible que la terra verge exigeix a la pluja.
Millor el cant terrerós de l’alosa a sobre d’un cirerer florit.
El vol dels vilans a la recerca de recer fecund.
No ho sentiu?
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Josep Piera
Sonen les ones del mar
a l’Auir.
Sonen els brolls dels ullals
a l’Auir
Sonen els cants de les aus
a l’Auir.
No ho sentiu?
No sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Elisa Vila
Versos: José Manuel Prieto
Deixeu-nos-la intacta
entre la línia d’horitzó i el deliri,
entre el batec de l’aire
amb el frec de les ones on vam ser.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Alexandra Pérez
Mira les ones que, a l’ullal, fa la pluja
escolta el vent que canta als canyars
eixe que pentina dunes
que a l’hivern llepa la mar.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Elisa Vila
Versos: Josep-Carles Català
Amb peus ferms a la terra
dic al vent que m’acompanye amb el seu cant sinuós
perquè sóc part ineludible de la seua bellesa i equilibri
i amb el meu compromís done sentit a la desinteressada voluntat pròpia de ser
[terra fèrtil i verda benaurança.
No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Teresa Pascual
El prec commou l’arena
de les dunes obertes,
l’espiga del borró
tremola entre el canyís.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Vicent Olaso
He caigut damunt l’arena. S’escola per uns punys que retenen entre els dits
pirates desembarcats, mercaders perduts, infants segrestats.
A la vora de l’oceà, sempre igual, sempre canviant.
Dels cabells fins a la punta dels peus, el plaer de cobrir-se de sorra
[és major en primavera.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Paco Castells
Danses improvisades al compàs del vent
vida latent, esclats sobtats
l’etern espectador, ert, privilegiat
respon amb atronador ressò.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Àngela Guixot
Qui és que no ve del cau de la sargantana?
Qui és que no mira amb parpelles de borró?
Qui és que no sap qui és, i posa en subhasta
la sang de la mar, el batec del peixos a les venes?
No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: J. V. Cabrera
El pacte podrit popular toca amb pedra
i el parany es perfila com un polp.
Els peus mamprendran les petges
de la pena apamada en plors.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Juli Capilla
A la platja de l’Auir volen fer una desfeta;
hòmens terribles, terrossos, torrossos…
Aturem-los els peus, les mans, l’escassa intel·ligència,
en nom de la divina servitud a la deessa Minerva.
No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Jordi Puig
No veieu, estúpids, l’anar del corriol,
el pas silent d’un cargol; l’escarabat, entre el senill;
un miracle de sargantana; les dunes i el borró?
I si fóra, tan sols, el meu cor? Si fóra que ho decidim…
No ho sentiu?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Javier Alborch
Versos: Miquel Moiga
Milers d’arrels a les trinxeres
s’hi juren que mai no beuran l’aigua d’una
terra enverinada
ni s’hi deixaran trepitjar.
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
Foto: Alberto de Sanfélix
Versos: Carles Mulet
Deixeu l’Auir en pau
que el pasturen les ones
touchez pas ma peau de plage
quin vol blau de pessigolles!
No ho sentiu…?:
no sentiu
com batega l’Auir?
És un encert el que heu fet al llibret de la falla. És una joia, l’Auir i l’heu engalanada perquè tots pugam gaudir-la. Jo tinc família a Navarra i a La Rioja i estan molt implicats en la defensa de paratges i de la natura en general, així que gràcies a vosaltres i a la pàgina del Facebook “Salvem l’Auir”, ja tenim una sucursal de la defensa del nostre tresor. GRÀCIES