“Arribarà un dia que només els poetes estimaran la terra”. Aquesta frase de Josep Pla es troba en la portada de la primera edició que l’editorial Destino (“Dastinu” segons Joan Fuster) va fer de l’obra guanyadora del Premi Josep Pla del 1981, que era … “El cingle verd”, de Josep Piera. No sabem quantes ne queden, de persones que estimen la terra, i suposem que Pla es referia a la terra més pròxima, al paisatge que ens envolta cada dia. Piera mateix ha lloat en més d’una ocasió la contrada on viu: la Drova, o Beniopa, tan estimada per un altre veí seu, Ferran Garcia-Oliver, saforíssims de pro tots dos. L’estima per la geografia que els i les acull ha estat tema comú per a poetes i poeteses de totes èpoques i nacions. De vegades, aquesta estima ha derivat en composicions de discutible qualitat, d’altres en peces antològiques. La societat, mentrestant, ha fet el seu camí, massivament aliena a aquestes exaltacions de l’esperit. Potser ara que s’ha descobert que pins i tarongers es mengen el CO2, reviscolarà almenys una mica de respecte envers camps i boscos, i la gent es demanarà perquè han permès segons quines barbaritats. Potser perquè, com la pols, han estat darrerament dormint a dins d’un calaix.

Vicent Olaso